Avui fa 43 dies.

Avui fa 43 dies.

Avui fa 43 dies de l’accident.

El dia 1 d’Abril vaig tenir un mati molt complert després de 1 setmana d’entrenaments a l’alta muntanya.

A les 7:30am vaig agafar la bicicleta i vaig fer 3 horetes tranquil·leta acompanyat  dels germans Soler. I després 1h30’ de córrer, per practicar les transicions i agafar ritme per la carrera a peu, a un ritme de 4’/km amb el meu pare en bicicleta marcant-me el ritme.

Després amb la família i els amics, varem anar cap a Llinda (St. Sebastià dels Gorgs) a menjar un arròs popular.

A la tarda. Varem decidir anar a veure la COVA MISERACHS situada a Sant Pau d’Ordal. Una Cova Registrada per la Generalitat de Catalunya, on fins ara ( que jo sàpiga) hi anaven persones de totes les edats.

Descripció:

Es tracta d'un conjunt de galeries estructurades sobre diàclasis, llevat de la més inferior, la qual

aprofita un pla d'estratificació. Hi ha punts en que forma dos pisos superposats degut als blocs encastats a les parets.

Erem 8 persones, i la meva parella es va quedar a fora perquè no li molava massa el lloc. Eren uns 100m endins d’un forat estret, petit i fosc.

A l’inici de la cova començaves gatejant i t’anaves endinsant enmig de la foscor. Una mica claustrofòbic per la gent que ho és..

A hi havia petits descensos i petits llocs on havies de grimpar i també on havies d’esbrinar si el teu volum del cos podia passar per alguns trams.

Casi al final, de la cavitat hi havia una petita sala, on un petit rat penat estava dormin. Varem passar sense molestar-lo i  vem seguir cap a una petita saleta i al final del tram.

Aquí, un company va fer una foto des de un lloc elevat, llavors, jo, li vaig dir que baixes, que ja pujava jo i li feia una foto a ell.

Quan vaig començar a pujar. Una paret va cedir i vaig quedar completament enterrat menys el cap i una mà.

La sensació que vaig tenir en els pocs segons que anaven caient les pedres...va ser com si un nen de 3 anys m’anés clavant copets.

 No se si va ser per la adrenalina que va despendre el meu cos o pels crits o què.

Després. Un silenci Etern. Vaig obrir els ulls i em vaig trobar a terra.

No podia moure les cames.

Quan em van retirar totes les pedres de les cames i vaig poder moure-les...la meva atenció es va dedicar exclusivament a la mà.

El meu dit índex...estava relativament destrossat a la zona de la Falange proximal. En aquell moment pensava que només trencat. I no podia moure la mà per una altre ferida per la zona dels ossos metacarpians.

Missió: SORTIR DE LA COVA!

Estàvem al final. I jo...havia de sortir. Sort que érem 7, que les cames em responien. I sort que la sortida no es va enfonsar.

Poc a poc, vaig anar sortint. I les meves forces.. ja van desaparèixer.  Finalment em van portar al cotxe. I Cap a Urgències.