Albert Sardà Gimeno

Albert Sardà Gimeno
Sarda.triatleta@gmail.com

miércoles, 24 de septiembre de 2014

Un any mogudet..

Eis! Ja tocava actualitzar una miqueta el blog... que des del febrer que no ho feia! Bé, començarem amb la temporada de triatló que he fet aquest any que crec que ja dono per finalitzada. Aquest any la temporada de triatló ha estat molt improvisada i viscuda al dia a dia, ja que estava pendent d’una operació: Treure'm la placa trencada que tinc al dit. Després d'estar tota una temporada sense poder competir, a l'abril vaig poder realitzar la primera prova: Triatló doble Olímpic de Terres de l’Ebre; molt bones sensacions, per ser la primera de la temporada...la sensació de tornar a competir en la meva modalitat ... em va alliberar molt profundament.


L'Ironman 70.3 va ser la prova següent, allí vaig pillar una gran “pajara” a la carrera a peu, i a la meta em va haver d'agafar l'ambulància.. XD una bona experiència... Probablement, el fet de sopar malament, i no menjar durant la carrera va ser la causa de tot... I a partir d’aquest moment, la cosa va canviar substancialment: Vaig arriscar-me i vaig provar els triatlons de muntanya, ni més ni menys, em vaig entrenar pel Campionat d’Espanya d’aquesta modalitat, on vaig quedar 1r classificat de la categoria G.E. 25-29 i la veritat… encara no m’ho crec. Els triatletes, o la gran majoria, son uns "patates" a la muntanya... però tant, perquè jo quedi 1r a la primera cursa que faig...? ho deixo aquí.
A partir d'aleshores, em vaig animar bastant. I vaig entrar en llista d'Èlit per poder participar en el Campionat del Món de Triatló Cross, a Zittau, Alemania. Aquesta prova és va realitzar al Parc Nacional de Zittau, i va consistir en: nedar 1.500m, BTT durant 40km i, finalment, córrer per muntanya, 10km. Puc assegurar, que vaig patir molt més que realitzant un IRONMAN..., i les grans dificultats climatològiques també van ser bastant extremes: fang per tot arreu i pluja. A més, competia amb les línies d'Èlit de tot el món... em van fer exprimir tota la energia que tenia. Patint, vaig aconseguir una 58a posició i, el millor , viure una gran experiència.







Em costa molt actualitzar.. el blog!!


podeu seguir-me més al dia a dia a: 


https://www.facebook.com/albertsardagimeno?ref=hl


Gràcies a tots !






viernes, 7 de febrero de 2014

10k Vilafranca, Fi de cicle? nova Etapa?

Fa bastant que no actualitzo però he tingut bastant de temps per pensar.
La última actualització abans de tenir l’accident, va ser els 10k de Vilafranca del Penedès.
I avui després de 15 dies de la cursa faré una petita crònica.

Cada any m’impressiona més la cursa dels 10k de Vilafranca, una gent i una organització immillorables. 100% recomanable per a la gent que s’inicia en aquest món, i també per a la gent que busca marca.

No sabia exactament com estaria físicament per aquesta cursa i vaig decidir fer una cursa “intel·ligent”, ja que el meu volum d’entrenament era escàs, però lo fet era de qualitat.
Vaig seguir tots els consells que em va dir el meu estimat amic Fran Paton. Una màquina atlètica personificada del Club Fondistes Penedès.

Va ser molt divertit! Vaig gaudir com un nen. Passant pel km 5 amb un temps de 17’21’’. I amb les cames fresques fresques.
Des d’aquell moment, vaig decidir controlar una miqueta el ritme, saludant a la gent que cridava el meu nom, i fent “postureo”  a la gent que em feia fotos ! :):)

Batent la meva millor marca personal sense buscar-la: 35’45” a un ritme de 3’35”/km


Els més interessant de tot, es que vaig acabar fresc com una rosa. I no vaig patir el que havia patit amb la anterior marca que havia fet. A veure si lo meu serà el córrer...


Ara començar a centrar-nos amb els triatlons de Llarga distància i amb l’esperança de que no em tornin a operar. I si ho han de fer, que ho facin !
Per últim, agraïr a tots els que heu estat al meu costat sempre. en tot moment. Ho tinc present. I repeteixo:




"Només un excés és recomanable en el món: l'excés de gratitud."


 
10k Vilafranca del Penedès 35'45''  



Gràcies a tots..
per il•lusionar-me i ajudar-me a tirar endavant.
Gràcies.