T’has plantejat mai fer-te un estudi biomecànic específic?

T’has plantejat mai fer-te un estudi biomecànic específic?

Te'l recomano!

Tot allò que contribueix al rendiment i a la salut del ciclista ho podem atribuir a la seva adaptació i al seu posicionament.

Mitjançant diferents estudis aplicats a l’ evolució tecnològica que s’ha realitzat en aquest camp, aquests últims anys, ha fet que totes les modificacions i les mesures de les bicicletes estiguéssin més adaptades a la màquina humana. 

Gràcies a això, amb estudis biomecànics específics, podem aconseguir que ens col•loquem millor sobre la bici, ens sentim més còmodes a l'hora de realitzar l’esforç, reduir el risc de patir molèsties i a més a més a llarg termini evitar alguna lesió. Per si això no fos poc, també obtindrem un augment del rendiment.

Per tant, l’objectiu d’un estudi biomecànic és triple: reduir el risc de lesions, augmentar el rendiment i estar més còmodes sobre la bicicleta.

 A BIOBIKE’SALUT ho vaig poder comprovar, després de poder veure el rendiment que obtenia en cada pedalada i els diferents moviments ineficaços que feia i els mals vicis. Així doncs,realitzant unes petites modificacions a la bicicleta i aprenent a corregir els moviments erronis que realitzava en cada pedalada,vam aconseguir el que ens haviem proposat, Poder entrenar/competir estalviant molta més energia i augmentar-ne molt més el rendiment, en cada moment.

BIOBIKE’SALUT Gràcies.

Aquest any estarem a tope!

Fi de Pretemporada 2015

Abans de començar temporada 2015 a tope, citaré algunes competicions i amb algún podi que he realitzat durant tota aquesta pretemporada i així aprofito per actualitzar el blog, ja que fa molt que no l'actualitzo:

2n Classificat de la general a la Cursa Trail l’Arboç de 14km! Inesperat!

#Duatlóbanyoles #VBSPORTS #Fasttriatlon #Vic

Per despedir el 2014: Primer de la general a la Sant Silvestre de Gelida! Bona cursa que s'ha fet curta! Amb la companyia del senyor Jordi Soler.. que tot i entrenar poc està a tope!!!

Que tots tingueu una bona entrada al 2015! Salut i felicitat! ‪#‎vbsports‬‪#‎córrer‬ ‪#‎gas‬

Un any mogudet..

Eis! Ja tocava actualitzar una miqueta el blog... que des del febrer que no ho feia! Bé, començarem amb la temporada de triatló que he fet aquest any que crec que ja dono per finalitzada. Aquest any la temporada de triatló ha estat molt improvisada i viscuda al dia a dia, ja que estava pendent d’una operació: Treure'm la placa trencada que tinc al dit. Després d'estar tota una temporada sense poder competir, a l'abril vaig poder realitzar la primera prova: Triatló doble Olímpic de Terres de l’Ebre; molt bones sensacions, per ser la primera de la temporada...la sensació de tornar a competir en la meva modalitat ... em va alliberar molt profundament.

L'Ironman 70.3 va ser la prova següent, allí vaig pillar una gran “pajara” a la carrera a peu, i a la meta em va haver d'agafar l'ambulància.. XD una bona experiència... Probablement, el fet de sopar malament, i no menjar durant la carrera va ser la causa de tot... I a partir d’aquest moment, la cosa va canviar substancialment: Vaig arriscar-me i vaig provar els triatlons de muntanya, ni més ni menys, em vaig entrenar pel Campionat d’Espanya d’aquesta modalitat, on vaig quedar 1r classificat de la categoria G.E. 25-29 i la veritat… encara no m’ho crec. Els triatletes, o la gran majoria, son uns "patates" a la muntanya... però tant, perquè jo quedi 1r a la primera cursa que faig...? ho deixo aquí.

A partir d'aleshores, em vaig animar bastant. I vaig entrar en llista d'Èlit per poder participar en el Campionat del Món de Triatló Cross, a Zittau, Alemania. Aquesta prova és va realitzar al Parc Nacional de Zittau, i va consistir en: nedar 1.500m, BTT durant 40km i, finalment, córrer per muntanya, 10km. Puc assegurar, que vaig patir molt més que realitzant un IRONMAN..., i les grans dificultats climatològiques també van ser bastant extremes: fang per tot arreu i pluja. A més, competia amb les línies d'Èlit de tot el món... em van fer exprimir tota la energia que tenia. Patint, vaig aconseguir una 58a posició i, el millor , viure una gran experiència.

Em costa molt actualitzar.. el blog!!

podeu seguir-me més al dia a dia a: 

https://www.facebook.com/albertsardagimeno?ref=hl

Gràcies a tots !

10k Vilafranca, Fi de cicle? nova Etapa?

Fa bastant que no actualitzo però he tingut bastant de temps per pensar.

La última actualització abans de tenir l’accident, va ser els 10k de Vilafranca del Penedès.

I avui després de 15 dies de la cursa faré una petita crònica.

Cada any m’impressiona més la cursa dels 10k de Vilafranca, una gent i una organització immillorables. 100% recomanable per a la gent que s’inicia en aquest món, i també per a la gent que busca marca.

No sabia exactament com estaria físicament per aquesta cursa i vaig decidir fer una cursa “intel·ligent”, ja que el meu volum d’entrenament era escàs, però lo fet era de qualitat.

Vaig seguir tots els consells que em va dir el meu estimat amic Fran Paton. Una màquina atlètica personificada del Club Fondistes Penedès.

Va ser molt divertit! Vaig gaudir com un nen. Passant pel km 5 amb un temps de 17’21’’. I amb les cames fresques fresques.

Des d’aquell moment, vaig decidir controlar una miqueta el ritme, saludant a la gent que cridava el meu nom, i fent “postureo”  a la gent que em feia fotos ! :):)

Batent la meva millor marca personal sense buscar-la: 35’45” a un ritme de 3’35”/km

Els més interessant de tot, es que vaig acabar fresc com una rosa. I no vaig patir el que havia patit amb la anterior marca que havia fet. A veure si lo meu serà el córrer...

Ara començar a centrar-nos amb els triatlons de Llarga distància i amb l’esperança de que no em tornin a operar. I si ho han de fer, que ho facin !

Per últim, agraïr a tots els que heu estat al meu costat sempre. en tot moment. Ho tinc present. I repeteixo:

"Només un excés és recomanable en el món: l'excés de gratitud."

 

10k Vilafranca del Penedès 35'45''  

Gràcies a tots..
per il•lusionar-me i ajudar-me a tirar endavant.
Gràcies.

Inici de pretemporada? CURSA DE LES CAVES

Competint sense l’alta mèdica!

Segueixo entrenant  a la vista... per veure que passa…

Ja nedo, ja vaig en bicicleta de carretera… i ja puc córrer a un ritme acceptable..

OBJECTIU COMPLERT!

Poder participar a la 3ª edició de la Cursa de les Caves de Lavern Subirats va ser un gran luxe poder-hi participar amb tot el any que porto... ple d’operacions i de quietud.

GRAN CURSA!

Va ser molt divertit, des de bon mati: Relax, esmorzar, anar a buscar el dorsal,  hidratar-me, escalfar, estirar....

10:00 – INICI DE LA CURSA:

Nerviós des d’un bon principi ja que corria al poble i tothom tenia els ulls fixats en mi, no sabia el nivell que em trobaria, però tenia molt clar que no faria tant bon temps com l’any passat ( 38’14’’).

Al quilòmetre 2 els de davant ja estàvem col·locats al nostre ritme, en el meu cas anava a 3’45’’ tenint en compte que el terreny no és gens pla. I un grupet de 6 ja s’havien allunyat de la resta.

Primera volta molt ràpida en 18’ i pocs segons..  i aquí es quan vaig començar a sentir les cames de la cursa de la setmana anterior***, i vaig haver de afluixar el ritme, per sota de 4’/km.

Segona, anava dels 8 primers,  3 que anaven per davant meu van afluixar el ritme i els vaig atrapar obtenint la 5èna posició, que ja tenia assumida quan estava arribant a la meta. però a l’últim moment, un dels atletes que anava per davant meu, va equivocar-se de recorregut, i jo sense donar-me’n conta vaig arribar a meta amb un temps de 39’16’’.

RESULTAT:  4rt ABSOLUT i 1r de CATEGORIA!!!!

BON INICI DE TEMPORADA DE CÓRRER...

Ara a veure que passa amb el dit..

VISITA DEL METGE...26 de Novembre... ja us informaré..

Donar les gràcies al Jordi Munné pel seu suport incondicional aquests últims dies abans de la carrera

I també donar les gràcies a VBSPORTS i al JUAN ANTONIO ( distribuïdor independent d’Herbalife) per el seu suport en tot el meu procés de recuperació... que encara no s’ha acabat...  

 

*** Ja fa 10 dies que es va realitzar la Cursa solidaria país del cava on vaig poder gaudir  i retrobar-me en competició amb moltes amistats.

Aquesta carrera ampliada a 13’5 km és una carrera d’asfalt molt trenca cames i perfecte per preparar per tal de poder preparar comprovar com estava de forma física amb tot el que he passat.

Al final, aquesta cursa matadora... em va destrossar els bessons...però vaig aconseguir un dels reptes:

 córrer entre 3’55’’ /km sense haver de fer massa esforç i saber que la meva forma física em permetia aguantar més rato aquell ritme.

Resultat: 16è Absolut.

Fi del túnel? - 6 mesos.

6 mesos. S’ha acabat?

Simplement el que estic veient és que a poc a poc... ja puc tornar a la vida normal.

En 5 mesos m’han operat 5 cops en un mateix punt... el dit índex... i he m’he sentit veritablement dèbil tant de ment com físicament apart d’alts i baixos.

Segurament he perdut molt... parlant esportivament...

Però quan torni al món de l’esport de competició tornaré molt més fort de ment i sabré afrontar les noves situacions i no em rendiré. Ja he començat a marcar el calendari de la temporada que be.

Evers a la mà... ja tinc suficientment força per anar en bicicleta, correr i nedar. Tot i que estic experimentant unes noves sensacions. Sobretot a la natació...

Poc a poc..i bona lletra. Ara que em torno a aixecar...actualitzaré més sovint! :D

"sé tan fuerte que nadie pueda herirte, tan noble que nadie pueda ofenderte tan humilde que todos puedan admirarte y tan original que nadie pueda imitarte simplemente sé tú"

                                            22/9/2013 primer 10k de muntanya amb 46' 6è de la general Camicursa

Agrair a totes les persones que m’heu donat suport... que sou moltíssimes...

GRÀCIES.

I als meus patrocinadors i col·laboradors :

VBSPORTS ,  Juan Antonio ( Distribuïdor independent HERBALIFE), Jordi Munné i Jordi Ollé Recasens

79 dies de sang, suor i llàgrimes.

79 dies de sang, suor i llàgrimes.

Ara, ara començo a donar-me compte de les coses.

He estat apunt de perdre el dit índex,  vaig perdre temporalment la mobilitat d’una mà i m’han operat 4 cops (de moment). Més de 20 dies ingressat en total.

M’estic donant compte que aquest procés... lent....de recuperació m’està tornant molt més fort com a persona. I tenir una visió nova de les coses.

-         Segueix-ho esperant, i molta paciència.

El “rodillo” de la bicicleta està treien fum. Ja que és la única cosa que puc fer fins ara.

Després de setmanes d’exercicis amb la mà, per cert, molt dolorosos; ja he pogut començar a poder col·locar la mà sobre el manillar i els dits sobre el fre (sense poder apretar-lo).

Tot i que ja he intentat pujar a la bicicleta encara no em veig capaç de sortir al carrer.

-         Segueix-ho esperant, i molta paciència.

Ho tinc molt clar.

                   Tornaré molt més fort.

                                                  3 paraules.

                                                               -----Sang, Suor i Llàgrimes.---------