Albert Sardà Gimeno

Albert Sardà Gimeno
Sarda.triatleta@gmail.com

martes, 5 de noviembre de 2013

Inici de pretemporada? CURSA DE LES CAVES

Competint sense l’alta mèdica!

Segueixo entrenant  a la vista... per veure que passa…
Ja nedo, ja vaig en bicicleta de carretera… i ja puc córrer a un ritme acceptable..


OBJECTIU COMPLERT!

Poder participar a la 3ª edició de la Cursa de les Caves de Lavern Subirats va ser un gran luxe poder-hi participar amb tot el any que porto... ple d’operacions i de quietud.

GRAN CURSA!

Va ser molt divertit, des de bon mati: Relax, esmorzar, anar a buscar el dorsal,  hidratar-me, escalfar, estirar....



10:00 – INICI DE LA CURSA:

Nerviós des d’un bon principi ja que corria al poble i tothom tenia els ulls fixats en mi, no sabia el nivell que em trobaria, però tenia molt clar que no faria tant bon temps com l’any passat ( 38’14’’).

Al quilòmetre 2 els de davant ja estàvem col·locats al nostre ritme, en el meu cas anava a 3’45’’ tenint en compte que el terreny no és gens pla. I un grupet de 6 ja s’havien allunyat de la resta.

Primera volta molt ràpida en 18’ i pocs segons..  i aquí es quan vaig començar a sentir les cames de la cursa de la setmana anterior***, i vaig haver de afluixar el ritme, per sota de 4’/km.

Segona, anava dels 8 primers,  3 que anaven per davant meu van afluixar el ritme i els vaig atrapar obtenint la 5èna posició, que ja tenia assumida quan estava arribant a la meta. però a l’últim moment, un dels atletes que anava per davant meu, va equivocar-se de recorregut, i jo sense donar-me’n conta vaig arribar a meta amb un temps de 39’16’’.





RESULTAT:  4rt ABSOLUT i 1r de CATEGORIA!!!!

BON INICI DE TEMPORADA DE CÓRRER...

Ara a veure que passa amb el dit..

VISITA DEL METGE...26 de Novembre... ja us informaré..

Donar les gràcies al Jordi Munné pel seu suport incondicional aquests últims dies abans de la carrera

I també donar les gràcies a VBSPORTS i al JUAN ANTONIO ( distribuïdor independent d’Herbalife) per el seu suport en tot el meu procés de recuperació... que encara no s’ha acabat...  




 








*** Ja fa 10 dies que es va realitzar la Cursa solidaria país del cava on vaig poder gaudir  i retrobar-me en competició amb moltes amistats.

Aquesta carrera ampliada a 13’5 km és una carrera d’asfalt molt trenca cames i perfecte per preparar per tal de poder preparar comprovar com estava de forma física amb tot el que he passat.

Al final, aquesta cursa matadora... em va destrossar els bessons...però vaig aconseguir un dels reptes:

 córrer entre 3’55’’ /km sense haver de fer massa esforç i saber que la meva forma física em permetia aguantar més rato aquell ritme.


Resultat: 16è Absolut.

viernes, 4 de octubre de 2013

Fi del túnel? - 6 mesos.

6 mesos. S’ha acabat?


Simplement el que estic veient és que a poc a poc... ja puc tornar a la vida normal.

En 5 mesos m’han operat 5 cops en un mateix punt... el dit índex... i he m’he sentit veritablement dèbil tant de ment com físicament apart d’alts i baixos.

Segurament he perdut molt... parlant esportivament...

Però quan torni al món de l’esport de competició tornaré molt més fort de ment i sabré afrontar les noves situacions i no em rendiré. Ja he començat a marcar el calendari de la temporada que be.


Evers a la mà... ja tinc suficientment força per anar en bicicleta, correr i nedar. Tot i que estic experimentant unes noves sensacions. Sobretot a la natació...


Poc a poc..i bona lletra. Ara que em torno a aixecar...actualitzaré més sovint! :D






                                            22/9/2013 primer 10k de muntanya amb 46' 6è de la general Camicursa






Agrair a totes les persones que m’heu donat suport... que sou moltíssimes...

GRÀCIES.



I als meus patrocinadors i col·laboradors :


VBSPORTS ,  Juan Antonio ( Distribuïdor independent HERBALIFE), Jordi Munné i Jordi Ollé Recasens








miércoles, 19 de junio de 2013

79 dies de sang, suor i llàgrimes.

79 dies de sang, suor i llàgrimes.


Ara, ara començo a donar-me compte de les coses.

He estat apunt de perdre el dit índex,  vaig perdre temporalment la mobilitat d’una mà i m’han operat 4 cops (de moment). Més de 20 dies ingressat en total.

M’estic donant compte que aquest procés... lent....de recuperació m’està tornant molt més fort com a persona. I tenir una visió nova de les coses.






-         Segueix-ho esperant, i molta paciència.






El “rodillo” de la bicicleta està treien fum. Ja que és la única cosa que puc fer fins ara.

Després de setmanes d’exercicis amb la mà, per cert, molt dolorosos; ja he pogut començar a poder col·locar la mà sobre el manillar i els dits sobre el fre (sense poder apretar-lo).


Tot i que ja he intentat pujar a la bicicleta encara no em veig capaç de sortir al carrer.



-         Segueix-ho esperant, i molta paciència.




Ho tinc molt clar.
                   Tornaré molt més fort.





                                                  3 paraules.

                                                               -----Sang, Suor i Llàgrimes.---------

lunes, 13 de mayo de 2013

Avui fa 43 dies.


Avui fa 43 dies.

Avui fa 43 dies de l’accident.

El dia 1 d’Abril vaig tenir un mati molt complert després de 1 setmana d’entrenaments a l’alta muntanya.

A les 7:30am vaig agafar la bicicleta i vaig fer 3 horetes tranquil·leta acompanyat  dels germans Soler. I després 1h30’ de córrer, per practicar les transicions i agafar ritme per la carrera a peu, a un ritme de 4’/km amb el meu pare en bicicleta marcant-me el ritme.
Després amb la família i els amics, varem anar cap a Llinda (St. Sebastià dels Gorgs) a menjar un arròs popular.

A la tarda. Varem decidir anar a veure la COVA MISERACHS situada a Sant Pau d’Ordal. Una Cova Registrada per la Generalitat de Catalunya, on fins ara ( que jo sàpiga) hi anaven persones de totes les edats.

Descripció:

Es tracta d'un conjunt de galeries estructurades sobre diàclasis, llevat de la més inferior, la qual
aprofita un pla d'estratificació. Hi ha punts en que forma dos pisos superposats degut als blocs encastats a les parets.



Erem 8 persones, i la meva parella es va quedar a fora perquè no li molava massa el lloc. Eren uns 100m endins d’un forat estret, petit i fosc.

A l’inici de la cova començaves gatejant i t’anaves endinsant enmig de la foscor. Una mica claustrofòbic per la gent que ho és..
A hi havia petits descensos i petits llocs on havies de grimpar i també on havies d’esbrinar si el teu volum del cos podia passar per alguns trams.
Casi al final, de la cavitat hi havia una petita sala, on un petit rat penat estava dormin. Varem passar sense molestar-lo i  vem seguir cap a una petita saleta i al final del tram.



Aquí, un company va fer una foto des de un lloc elevat, llavors, jo, li vaig dir que baixes, que ja pujava jo i li feia una foto a ell.




Quan vaig començar a pujar. Una paret va cedir i vaig quedar completament enterrat menys el cap i una mà.

La sensació que vaig tenir en els pocs segons que anaven caient les pedres...va ser com si un nen de 3 anys m’anés clavant copets.

 No se si va ser per la adrenalina que va despendre el meu cos o pels crits o què.

Després. Un silenci Etern. Vaig obrir els ulls i em vaig trobar a terra.

No podia moure les cames.

Quan em van retirar totes les pedres de les cames i vaig poder moure-les...la meva atenció es va dedicar exclusivament a la mà.

El meu dit índex...estava relativament destrossat a la zona de la Falange proximal. En aquell moment pensava que només trencat. I no podia moure la mà per una altre ferida per la zona dels ossos metacarpians.

Missió: SORTIR DE LA COVA!

Estàvem al final. I jo...havia de sortir. Sort que érem 7, que les cames em responien. I sort que la sortida no es va enfonsar.

Poc a poc, vaig anar sortint. I les meves forces.. ja van desaparèixer.  Finalment em van portar al cotxe. I Cap a Urgències.




domingo, 27 de enero de 2013

10K Vilafranca del Penedès 2013



Avui 27 de gener de 2013 s’ha celebrat la cursa de 10Km a Vilafranca del Penedès, una de les més planes i ràpides de tot Catalunya.


Per primer cop, la sortida s’ha fraccionat en tres calaixos, ja que hi havia 1600 participants. La cursa ha començat a les 11 del matí i he sortit amb el primer grup. Hi havia molts corredors d’arreu de Catalunya amb molt de nivell.


Pel que fa als primers dos-tres quilòmetres, he començat a bon ritme: 3’10’’/Km. A mesura que avançàvem, els grups de corredors s’han anat formant i, en el meu cas, m’he ajuntat amb un grup que anaven aproximadament a un ritme de 3’30’’/ Km; fins arribar al quilòmetre cinc amb un temps de 17’38’’. Al quilòmetre 7, he intentat mantenir un ritme (3’45’’/Km) fins finalitzar la cursa amb el meu millor temps: 36’06’’ a un ritme de 3'37''/km. Gens malament per a un triatleta de llarga distància.


Per acabar, m’agradaria donar les gràcies als meus patrocinadors: al Joan Antonio Giménez, per la seva col·laboració i assessorament nutricional; al Jordi Munné, pel seu tractament fisioterapèutic; a VBSPORTS pel seu suport; i al Manel Soler, pels seus entrenaments personals



Salut i Quilòmetres! Gas!!!




                                    10K Vilafranca del Penedès 2013



miércoles, 23 de enero de 2013

Primera prova de nivell


Primera prova de nivell 2013



 Ara ja fa 10 dies que em vaig examinar per veure si la progressió de pretemporada estava donant els seus fruits, i si, a la Mitja Marató de Sitges vaig realitzar un temps de  1h21' a un ritme de 3'50''/km.

 El meu propòsit era fer entre 1h20’ -1h24’. Sense anar forçat.  Certament vaig complir aquest objectiu i obtenint la meva millor marca personal.

Properament publicaré els objectius més importants d’aquesta temporada i sembla que estarà plena de sorpreses  J i espero poder estrenar-me en triatlons de muntanya, que ja fa dos anys que ho intento ...però no hi ha manera!



Mitja Marató de Sitges 2013


martes, 1 de enero de 2013

WELCOME 2013

A. Sardà 

My name is Albert Sardà Gimeno and I was born in July 1988, in Vilafranca del Penedès.

My sportive career started 4 years ago, when I began studying and training 2 intensive years at Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès, Barcelona. There I met both what the real sport is and, in addition, great figures in this sort of sport such as Albert Parreño, classmate of mine.

Nowadays I live in Lavern Subirats (Alt Penedès), Barcelona, where I can enjoy myself doing the sport I like most, in full nature and small limits. Nowadays, since three years ago, I am into this world, and I have got lots of experience in this area: from mountain duatlons, walking races, Triathlons…. Therefore, in the current season and the following one I will make the most of myself in order to accomplish my aims as a Long Distance Triathlete.

I have already participated in a wide range of Championships of both Medium and Long Distance, in Spain: Long Distance Spanish Championship 2010, in Ibiza (Classified in 3rd position in my age group range), Medium Distance Spanish Championship 2011, in Vitòria (Classified in 6th position).

Up to now, I would like to highlight that in 2011 I participated at the Long Distance Triathlon Championship, in Tampere (Finland) where I was classified in 7th position of mu age group range. 

Thanks to the experience and the career in Club Natació Vilafranca, I’ve been recognised for two whole years and awarded for Sportive Merits in Vilafranca del Penedès, Barcelona.

Nowadays, besides studying, I am working in two different gyms (Complex Aquàtic and Grangela Fitness Club) as a Fitness and Spinning instructor.