Albert Sardà Gimeno

Albert Sardà Gimeno
Sarda.triatleta@gmail.com

viernes, 21 de diciembre de 2012

Dies d'organització




Plantejant els principals objectius del 2013. Properament ho penjaré al blog!





Perquè us motiveu una miqueta...us deixo amb La carta de valors de «Summits of my life» del Kilian Jornet.





------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

LA CARTA DE VALORS

1. Ningú ens va dir què érem. Ningú ens va dir que hi anéssim. Ningú ens va dir que seria fàcil. Algú va dir que som els nostres somnis. Que si no somiem, estem morts.

Lluitarem pels nostres somnis, seguirem les nostres passions, perquè creiem que el sentit de la vida rau a no seguir el camí de ningú. El sentit és traçar el nostre camí cap al que estimem. I malgrat les dificultats, aprendrem a cada caiguda per poder continuar.

2. Els nostres passos segueixen l’instint que ens porta cap allò desconegut.

Prendre riscos no és apostar, és evolucionar, és canviar la persona que som. Ser lliure és ser nosaltres mateixos, no seguir ningú, és prendre les nostres decisions. És escollir. Escollir formar una família, escollir fer un cim, escollir una feina. A la muntanya, nosaltres som els que fem la nostra traça, els que decidim si baixem una canal o no la baixem, si fem un cim o en fem un altre. A vegades l’encertem i a vegades no, però nosaltres obrim la nostra traça en un lloc on no hi ha camins.

3. No mirem els obstacles que hem superat, sinó els que tenim al davant.

Hem d’aprendre del passat, sense viure-hi, agafar experiència del que hem viscut i el respecte i la por per poder construir un futur sòlid. El passat no és la vida que ens fa viure. El que fem avui no ha de ser un crèdit per assegurar el demà. Viurem cada instant del present mirant el que tenim davant nostre.

4. No es tracta de ser els més ràpids, els més forts o els més grans. Es tracta de ser nosaltres mateixos.

«Fins a quin punt les dificultats extremes justifiquen mitjans extrems?», es demanava Walter Bonnati. L’home ha demostrat que amb la tecnologia és capaç de construir el que es proposi. Però té cap sentit, això? Hem d’aprendre a viure amb menys, amb el que necessitem per poder ser el més humans possible, el màxim d’adaptats al medi, a la natura. La nostra força són els nostres peus, les nostres cames i el nostre cos, la nostra ment.

5. No som corredors, alpinistes o esquiadors... ni tan sols esportistes... som persones.

Les emocions compartides no sumen, multipliquen. Un cim no és un punt geogràfic, una data i un crono. Un cim són records, emocions emmagatzemades dins nostre; són les persones que ens acompanyaven o ens esperaven a baix. Nosaltres mateixos som totes les persones que estimem i admirem, que ens acompanyen quan no són presents.

6. No estem segurs de si ho aconseguirem, però estem convençuts que conquerirem la felicitat.

Fracassar és no intentar-ho. Fracassar és no gaudir de cada pas del camí, fracassar és no sentir. Hi haurà cops de puny, hi haurà dolor i objectius que quedaran lluny, però en cap cas podem fracassar si el camí és ple encara que no aconseguim el cim.

7. Amb simplicitat.

Anirem a la muntanya sense intermediaris, sense assistència, sense ajudes externes, amb humilitat, sense voler ser superiors a la muntanya, perquè sabem que és molt més forta, i anirem fins a on ens deixi anar. Aprendrem a conviure amb el món real, el de les roques, les plantes i el gel; el que hi ha sota el ciment. El que hi havia abans que nosaltres i que hi serà quan ens n’anem.

8. En silenci. 

Farem que les nostres passes no es notin, seguint un camí ecològic, sense deixar res més que les nostres petjades, que el vent esborrarà. La vida autèntica és la que portem a dins nostre, i és en el silenci que ens podem explorar a nosaltres mateixos.

9. Amb responsabilitat.

Perquè a la muntanya no hi ha una mà per ajudar-nos quan estem en perill, no podem abandonar el camí perquè no hi ha camí, però tampoc hi ha ningú per felicitar-nos quan aconseguim el que ens proposàvem. Perquè la muntanya és lluny de la hipocresia, perquè la muntanya és sincera. Som responsables de totes les nostres accions, surtin bé o malament.

10. Què busquem? Potser viure?

Quin és l’objectiu final de tota empresa, de tota aventura, de la vida? És aconseguir objectius o caminar cap a ells? És atrapar l’horitzó o descobrir els paisatges que travessem caminant? La vida és la medalla de l’arribada o les emocions i sentiments que hem emmagatzemat a dins nostre? Som homes forjats en somnis, emocions i sentiments.

Kilian Jornet, desembre de 2012



lunes, 12 de noviembre de 2012

FI DE TEMPORADA i PLANTEJAMENTS 2013!

Ja vaig per la segona setmana de descans! I des de la Challenge no havia actualitzat.

Bé, comencem!

Fa una setmana que es va celebrar una de les curses personals més importants de l’any! La CURSA DE LES CAVES! Una cursa de 5 i de 10km que recorre molts dels indrets i racons on vaig viure la meva infància... a LAVERN SUBIRATS! Una cursa d’àmbit popular entorn les vinyes, caves i cellers de Subirats a Lavern; on vaig obtenir un resultat de 13è de la general i 1r local, amb un temps de 38’22’’! Gens malament per a un triatleta de llarga distancia!
Albert Sardà 1r Local 2012 a la Cursa de les Caves

I ara m’han tocat 15 dies de “descans”, és a dir, fer el que m’agrada més… entrenar per desconnectar! Sense mirar ni temps…, ni metres..., ni quilòmetres..., ni mitges... ni música!!, mentre gaudeixo de la naturalesa i de l’entorn on visc, que cada dia m’agrada més! L’ALT PENEDÈS, entre vinyes..., turons... i muntanyes; i observo els colors de la tardor… al capvespre..
Ja puc anunciar…que m’he apuntat al Campionat d’Europa de mitja distància! A Calella! Petit objectiu.. comparat amb els que m’estic pensant ara mateix, que no sé si els podré complir... tot i que ganes no en falten! VOLER ÉS PODER! :P




us deixo amb un parell de vídeos!












Paraula... Actualitzaré més sovint! jaja

jueves, 11 de octubre de 2012

Challenge Barcelona Maresme



El lavernenc Albert Sardà Gimeno, del Club Natació Vilafranca, queda 4rt del seu grup d’edat en la Campionat d’Espanya absolut de triatló de llarga distància Challenge Barcelona Maresme amb un temps de 10 hores i 39 minuts. Els participants a la competició, celebrada a Calella el 30 de setembre, van nedar 3.800m, van fer 180 km en bicicleta i van córrer 42,2km. Amb aquesta marca, Sardà ha aconseguit classificar-se per al Campionat de llarga distància de 2013.



Ara sí! Crònica de la Challenge Barcelona Maresme!

El passat 30 de setembre es va celebrar a Calella el Campionat d’Espanya absolut de triatló de llarga distància que consisteix en 3.800m nedant, 180km en bicicleta i 42,2 km corrent.

El dia abans de la competició vaig anar cap a Calella a recollir els dorsals. El dia era plujós i la conducció lenta. A la tarda vaig deixar el material a boxes i vaig passejar-me amb el meu patrocinador de nutrició  per tota l’expo  i finalment vaig enfilar camí cap a l’hotel per sopar i anar a dormir.

Juan Antonio Patrocinador Oficial de Nutrició 2012 d'Albert Sardà el dia avanç de la competició






6 del matí i tothom a terra! Després de mesos de preparació, havia arribat una de les competicions marcades en vermell en el calendari. Un bon esmorzar no podia faltar. Començava a clarejar i vaig dirigir-me als boxes per deixar la bicicleta. Tot seguit cap a la zona de transició, per fer els últims preparatius.

La meva sortida era a les 8.45. Tot i ser conscient que era la primera IRONMAN que feia i no sabria com reaccionaria el meu cos no estava gens nerviós. Calculava fer-lo en una mica més de 10 hores si tot anava com havia d’anar. Em vaig dir un “ENDAVANT!” i em vaig llençar a l’aigua.

El tram de natació va ser rapidet malgrat trobar-me el mar una mica remogut. Les tempestes del dia anterior es feien notar. Vaig finalitzar els 3800m en 1h 10’! Una marca prou bona si tenim en compte que no ha estat el meu fort durant la temporada.

Sortint del tram de natació ( 3800m)

El segon tram de la prova començava i seria un faria ús de la meva Cannondale Slice. 180km a molt bon ritme. No vaig fer ús de hodòmetre, em regia per les meves sensacions. Sobre de la bici vaig molt però només em vaig poder menjar una barreta i mitja i un gel . No vaig calcular bé el temps i vaig menjar massa poc! Després de comprovar els temps em vaig adonar que podia haver anat molt més ràpid. Semblava que m’ho hagués pres com una sortideta de les que faig pel Penedès de 60-70km. Tot i així crec que ho vaig fer prou bé amb un temps de 5h 15’.

Sortint de Calella a tota velocitat cap a Masnou 180km per endavant.


Vaig entrar a boxes per deixar la bici. No havia menjat gairebé res així que vaig decidir-me a menjar un entrepà abans d’iniciar la marató. Allò em va fer recuperar forces i encarar l’últim tram de la competició amb ànims i energia. Em sentia genial!


Vaig fer la marató per objectius. Primer em vaig centrar en fer la primera mitja marató tranquil però sense parar. Dit i fet! Però un petit incident va fer que trenqués el ritme. Se’m va trencar el mallot per la zona dels abductors i el fregament de les cames em va fer ferida. Vaig haver de parar per intentar col·locar-me’l de la forma més còmode possible. Primer vaig mirar de pujar-me’l, després de baixar-me’l... Pe`ro només vaig aconseguir que se’m va trenqués per un altre lloc. M’estava posant nerviós i intentava de les mil i una maneres arreglar-ho ràpid i no perdre temps. Finalment vaig posar-me’l de tal forma que podia continuar corrent encara que no vaig poder millorar el ritme.

Quan em vaig adonar que quedaven 12 km vaig començar a pujar el ritme. Vaig acabar la marató corrent a 4min/km! En creuar la meta em com una rosa, tenia la sensació que podria haver continuat competint 10 hores més.

Un cop finalitzada la prova puc dir que vaig a la Challenge Barcelona Maresme vaig aconseguir els meus dos objectius:

-         Arribar a ser 4rt classificat del meu grup d’edat al Campionat d’Espanya absolut de triatló de llarga distància amb un temps de 10h 39min.
-         Classificar-me pels Campionats europeus de llarga distància del 2013.

A partir d’ara hi haurà bastants canvis en el meu futur com a triatleta. Canvis que espero que siguin bons! 

Per acabar la temporada queda la triatló Sprint de Vilanova on el meu objectiu és plantejar-me uns objectius no gaire agosarats. Després començaré a entrenar-me per circuits de muntanya i BBT.


Disfrutant de la primera mitja marató



Arribant a la meta en 10h39'





Gràcies al teu suport! Aquesta foto és per guardar-la per sempre!  Gràcies! :)



viernes, 21 de septiembre de 2012

A 1 SETMANA i 1 DIA PER CALELLA


El meu primer Ironman...

S'acosten dies de reflexió...




El tren de la nostra vida....


La vida no es mes que un viatger en tren, atapeït d'estacions de aturades, esquitxat d'accidents, de bones sorpreses i profundes tristeses. En néixer pugem en aquest tren i coneixem les primeres persones que determinaran la nostra existència, com son els nostres pares, avis i familiars.... Creiem que totes les persones que ens estimen, perquè ens estimen, Estaran semp
re amb nosaltres en aquest viatge. La veritat però, es una altra.... EN alguna estació, pares i avis potser ens deixaran orfes del seu afecte i companyia insubstituïble .I vindran molts altres companys de viatge, com son els nostres amics i els nostres meravellosos amors, o coneguts . Alguns d'aquets viatgers el trajecte serà curt, com de passeig ràpid.. amb altres sentirem tristesa, amb altres trobarem ajuda perquè estaran sempre disposats a oferir-nos la seva mà i temps en èpoques difícils.


En funció de la intensitat de la nostra relació, uns ens deixaran enyorança permanent d'altres ni tan sols un record. I amb uns pocs sentirem que el fet d'acomiadar-se perquè el rumb de la vida requereix un altre tren que va en una altra direcció fa mal. TOT AIXÓ NO IMPORTA!

El viatge de la vida es fa d'aquesta manera; Sentint desafiaments, somnis, fantasies, esperes i comiats.... però mai retorns. Llavors, fem aquest viatge de la millor manera possible. Tractem de relacionar-nos be amb tots els passatgers, buscant en cadascú el millor. Recordem sempre que en algun moment del trajecte ells podran titubejar i haurem de saber comprendre'ls, per que nosaltres també titubejarem....
El gran misteri, però es que no sabrem mai en quina estació baixarem, molt menys on baixaran els nostres companys. Ni tan sols aquells que han estat asseguts al seient del costat.
Fem el que sigui perquè la nostra estada en aquest tren de la vida sigui tranqui-la, que hagi valgut la pena. Fem el que sigui perquè quant arribi el moment de desembarcar, el nostre seient buit deixi enyorança i records bufons als viatgers que estan i ens fan costat quant els hem necessitat.


:) va per tu..


SAlut...I tirarem endavant..COM SEMPRE! i  nova etapa! 

martes, 4 de septiembre de 2012

Microcicle de Càrrega a 3 setmanes pel debut IM !


Seguim amb més Microcicles de Càrrega!

A 26 dies del meu primer Ironman.

Podríem dir que m’he pres uns dies de reflexió per començar a mentalitzar-me...i a més a més tornar a agafar motivació per dur a terme aquesta gran fita.

Aquest cap de setmana passat vaig fer la Triatló Olímpica de Banyoles, i la veritat...el món del triatló s’està massificant massa...sobretot en les distàncies curtes. Suposo que per això el meu camí en aquest món s’ha anat decantant més per la llarga distància.

Adjunto els entrenos de 3 setmanes abans de La Challenge Barcelona –Maresme:

MICROCICLE DE C ARGA DEL 3 AL 9:
Dill 3 i Dim 4: Descans total, estiraments
Dic 5: Natació
0.8 200 cr/cs/br/cr
0.8 4x200 peus crol forts
0.4 4x100 series de 100 respirant c 5 a 7 braça
1.6 2x800 pales / crol a tope r 2’
0.4 suaus
-------
4.000 m T
Dij 6: cc 2h x muntanya
Div 7: bici 80 a fondo
Diss 8: Bici 180-200 però de tranqui
Dium 9: 30 Km a peu, plans pero a ritme 4’





SALUT I ENTRENO!



domingo, 19 de agosto de 2012

MICROCICLE DE CARGA, a treure’m l’espina!


A 6 setmanes pel Campionat d’Espanya de Llarga Distància!



A la vista  l’últim objectiu de l’any! m’estrenaré en distància Ironman 3800m Nedan 180km Bicicleta i 42 km corrent! Amb més de 1500 participants, intentarem entrar al podi com una fiera!

El Mundial em va deixar molt tocat físicament i psicològicament per culpa de l’estat en que el vaig realitzar, tot i que n’estic molt orgullós i gràcies a la gent que m’ha recolzant. Intentarem acabar a tope la temporada. Ara tornant a recuperar les forces i poc a poc recuperant el nivell.



Doncs si! Ja he començat a fer molt de volum ... i aquest “pesa a les cames”... i més amb aquesta calor! LA setmana que bé me la pendre molt més seriosa que aquesta! ja que començo vacancetes d'una de les feines on treballo a l'estiu!


Exemple del entreno de la setmana passada tot i que jo m’ho he anat montant com he pogut i escoltant les sensacions del cos.

MICROCICLE DE CARGA del 13/8 al 19/8:

Dill 13/8: cc 1h 45’ a 2h

Dim 14/8: natacio 2.0 crol
2.0 pales
T 4000m

Dic 15/8: bici cabra: 20’ suaus 2x(202 80%/5’ 70%/15’ 85%/5’ 70%/10’90%) + 30’ suaus

Dij 16/8: 2h bici suau + 15-20 Km a peu a 4’15’’-4’20’’

Div 17/8: Sessió d’estiraments mínim 45’

Diss 18/8: Bici a ritme 180 Km a 200 Km

Dium 19/8: Natació a mar 3000m */- + 1h 30’ cc





martes, 31 de julio de 2012

Campionat del Món de Llarga Distància


Campionat del Món de Llarga Distància




Mesos i mesos d'entrenaments durs per a una de les proves més importants que he fet fins ara.

Tot anava perfecte i al peu de la lletra: anava complint tots els objectius, millorant els temps. Sincerament, mai havia estat tant bé físicament. Les expectatives eren bones però just uns dies abans de la prova, la cosa va començar a torçar-se.


Dilluns abans de la competició, vaig començar a trobar-me malament. Tenia febre i nàusees encara que no estava gaire preocupat perquè quedava gairebé una setmana per la cita i pensava que em recuperaria en no més de dos o tres dies.

Al dia següent, vaig empitjorar. Em vaig llevar amb febre i vaig fer llit fins al vespre quan vaig decidir anar a treballar al Complex Aquàtic. Em trobava millor i només havia de fer una classe d'spinning.

El malestar general a tot el cos va seguir durant tot el dimecres. Els Ibuprofens feien efecte, però encara sentia el virus dins meu. Malgrat tot, vaig treballar al mati a treballar i llit a la tarda.

Tornem-hi! Dijous al matí a treballar. Em trobava millor, i pensava que encara podria fer alguna sessió d'entrenament per recuperar-me d’aquests dies no gaire actius abans de la competició. Quan semblava que tot començava a rotllar... pam! El malestar general va tornar a la tarda, encara que sense febre.

El meu estat va canviar l’endemà. Al matí vaig anar a treballar. Em trobava molt millor, però tenia clar que aquests quatre dies de no ser al 100% m'afectarien directament durant la competició. Dubtava molt de si podria competir o no. Amb aquesta incertesa vaig preparar-ho tot i a la tarda vaig enfilar camí cap a Vitòria. Durant el viatge la febre va reaparèixer tot i que m’estava medicant amb antibiòtics. Les esperances de competir s’anaven diluint. No volia renunciar a la prova després d’un any de preparació però sabia que el meu cos no respondria de la millor manera.

Dissabte, dia de la pre-competició, vaig començar-lo amb bones sensacions. Em trobava millor però em sentia dèbil. Seguia amb l’antibiòtic i els ibuprofens. A l’hora de dinar vaig menjar amb gana. El mateix em va passar durant el sopar. Tot indicava que fins al dia següent no decidiria si competia o no.

Diumenge em vaig llevar amb bones sensacions. Estava molt millor però a la vegada bastant dèbil. Malgrat tot vaig creure que podia fer la carrera. Sabia que no estava en la meva millor forma, que patiria molt però... un campionat del món és una cita en la què no si pot participar cada dia.



Avans d'entrar a boxes: Landa.



Havia arribat el moment pel qual m’havia preparat durant tants mesos. Nervis, molts nervis. 4.000m nedant 120km pedalant i 30km corrent. Tenia una mica de malestar que em recorria per tot el cos, però les ganes de fer la cursa eren més grans. Era el meu somni, fet realitat! El dia es presentava ennuvolat i la temperatura era ideal per a competir. La de l'aigua també era idònia, 20º. Els nervis van continuar abans de la sortida però un cop vaig començar a nedar es van esfumar. Vaig fer els 4.000m amb
molta precaució ja que, després d’una setmana malalt no sabia com reaccionaria el meu cos. Les sensacions després d’acabar de nedar eren bones. La transició cap a la bici va ser molt ràpida.

Ja a sobre de la bicicleta, vaig volar: 120km en 3h i 27 min! Gens malament encara que el protagonista va ser el vent que es va deixar sentir amb força. Tot i així, el circuit va ser impressionant, un dels més macos que he fet mai en una competició. No va ser gens pla… més aviat un trenca-cames, cosa que em podria haver portat conseqüències a la cursa a peu. Els últims kilòmetres recorrien la capital, Vitoria–Gasteiz, una ciutat que em va deixar impressionat. La gent animava sense descans, cridaven “aupa”. Les pessigolles em recorrien tot el cos. La segona transició, entre la bici i el tram corrent va tornar a ser perfecte.

Comença la cursa a peu, el meu fort! Un total de 30km dividits en quatre voltes de 7’5km. Vaig començar amb un temps acceptable de 4min i 15s per quilòmetre. Un bon ritme per començar a escalfar motors. Tot anava millor del que m’esperava fins aproximadament el quilòmetre 15. Allà va ser quan el meu cos va dir prou. No podia aixecar les cames, havia de caminar, fins i tot parar-me i fer estiraments. Em sentia fatal. La penúltima volta va ser horrorosa. El meu cos no em deixava continuar.

En l’última volta, el japonès Tomoya Aoyama va col·locar-se al meu darrere. En adonar-se que tots dos érem de la mateixa categoria, va començar a pressionar-me fins a passar-me al davant. Jo vaig quedar just al seu darrere aguantant el ritme. Anàvem a 4min/km. Vaig anar aguantant fins a falta d’un quilòmetre de la meta. Allà va ser quan vaig apujar la velocitat. Vaig aconseguir col·locar-me al seu davant a un ritme fort, fins que ell es va despenjar i el vaig perdre de vista. Vaig arribar a la meta. L’esperada meta...

Malalt, prenent antibiòtics… Sincerament em puc conformar amb haver pogut fer aquesta carrera. Tot i ser el Mundial de Triatló de Llarga Distància, aquest cop vaig haver de competir contra mi mateix, per intentar acabar la carrera. Vaig quedar el 15è del meu grup d’edat. Encara no em crec que quedés entre els 15 primers. Haver pogut acabar la cursa és tot un mèrit en l’estat en el que em trobava. A més, aquesta gran experiència m’ha d’ajudar a ser més fort i a concentrar-me en el últim objectiu de l’any: el Campionat d’Espanya de llarga distància i classificar-me per l’europeu de l’any que bé!



SEGUIREM A TOPE AMB LA TEMPORADA!!!! I ARA ENCARA AMB MÉS GANES!











domingo, 22 de julio de 2012

PATROCINADORS 2012

A menys d'una setmana del Mundial de Triatló de Llarga distancia!

Principal objectiu de l'any! comencen a pujar els nèrvis..







PATROCINADORS PEL MUNDIAL 2012:






viernes, 13 de julio de 2012

Sense Paraules...


Més i més canvis en la vida..

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?
El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en pas­sar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pul­mons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.



Soñar como si fueses a vivir para siempre y vivir como si fueses a morir hoy mismo

miércoles, 11 de julio de 2012

A 18 dies!!!!!

A 18 dies!!!!!

Adquirides bambes pel Mundial!

NEWTON MOTION!!




Us presentem les sabatilles per competir de la marca Newton, les Distance. Es tracta d'una sabatilla lleugera que a més la podem utilitzar per competir o entrenar distàncies llargues com una Marató, gràcies al seu amortiment i el seu perfil mitjà-alt a diferència d'altres voladores de pes similar.

A més és una sabatilla molt airejada ideal per córrer distàncies en dies de calor. la zona del metatars està construïda mitjançant material EVA sent flexible. Quant a la sola està construída mitjançant carboni el que la fa molt resistent a l'abrasió.

Per les seves característiques les podem utilitzar també per a la pràctica del triatló i és recomanada per a corredors lleugers de menys de 76 quilos.

característiques:

1. Sabatilles lleugeres de 245 grams.
2. Orientada per competir o fer entrenaments de qualitat.
3. Per a corredors experts que el seu pes se situï en menys de 76 quilos.


Ho donarem TOT!!!!! i a per totes!!! que RES NI NINGÚ ENS ATURI!!!!!!!!!!


He fallado más de 9.000 tiros en mi carrera. He perdido casi 300 partidos. 26 veces me han confiado el lanzamiento ganador y he fallado. He fracasado una vez tras otra en mi vida. Y así es como he triunfado.

( Michael Jordan )





pd. t'estimo

jueves, 28 de junio de 2012

Objectiu a 31 dies


Quina calor!!!!!


A 31  dies del Campionat del Món de Llarga distància:

La calor mortífera que va començar el dijous passat...m’ha fet baixar una mica el meu nivell d’entrenos...
Tot i així intentarem esforçar-nos tant com podrem per a poder estar a tope pel 29 de Juliol.


Nivell d’entreno... de Bé a Notable....però espero que en les pròximes setmanes començar a notar tot un any de molts entrenos i sacrificis.

A Vitoria, un dels triatlons més bonics que he fet fins ara...serà el meu gran debut en un Campionat Mundial on atletes d’arreu del món ens reunirem per complir el somni de participar en aquesta gran proba que en diuen Triatló de  Llarga distància: 4000m nedant 120km bici i 30 km corrents.


En 15 dies, Triatló olímpic de Pont de Suert.



SALUT i MÉS ENTRENOS!!!!! :P 








viernes, 1 de junio de 2012

Primer objectiu de l’any complert


Primer objectiu de l’any complert:

Quedar dels 6 primers Classificats per classificar-me pel campionat d’Espanya de Llarga distància

3R DEL MEU GRUP D’EDAT A LA HALF CHALLENGE BARCELONA-MARESME!

Un honor! I increible!

Dissabte abans de la competició, bem començar els preparatius... col·locant a les 18:00 la meva bici a boxes... si...La MEVA CABRA! La CANNONDALE SLICE...que vaig estrenar el dijous anterior...ajajaj

Molts em deien que era molt arriscat estrenar-la en competició..aquest mateix cap de setmana... però bueno... lo important no és la bici...si no les CAMES! I vaig decidir arriscar-me. A més a més sense canvis de tubulars ni de càmeres! Ajaj ( porto una zipp1080 darrera tubular i la cosmic carbone SL dabant amb coberta. No hi ha més pressupost)ajaj

A la nit... vaig anar a dormir al hotel Garbi... on estava ple de guiris... i poder dormir tranquil... va ser impossible en tota la nit.

L’endemà a les 5:00am ja estava llevat, pensant amb una persona molt especial per mi... i a més a més... amb pocs nervis... només pensant... que Collons feia... llevant-me...si podia estar dormint ... i em feia bastant de pal competir...

A les 6:30am ja esmorzat i preparat, entrava a boxes, per acabar els últims preparatius,,, ja que la meva sortida era a les 8:10am després dels Atletes PRO.

8:00am: entrada a la “camera de llamadas” on tots els atletes de 18-24 i de 25-29 anys...entravem per preparar-nos per la sortida

:::::::::::::::::: Anècdota: vaig parlar amb un rival de la meva edat anglès... on per variar em va preguntar els meus temps ... i li vaig dir... uns 30min swim, unes 2h30 bike i 1h:30min  run... i patapim patapam... més a menys va ser els temps k vaig fer! ::::::::::::::::::::::::::::::

La NATACIÓ:...se’m va fer una mica llarga... ja que tenia un atleta enganxat als meus peus tot el rato... i no em parava de tocar els peus.. això si..amb respecte. Sense agafar-me’ls!

Sortida de l’aigua...transició molt rapida: fora neoprè, casc, ulleres, botes, i Gas a buscar la bici!

La BICI: els primers 10km... em va costar bastant adaptar-me a la nova posició de treball sobre aquesta magnifica màquina voladora...la CANNONDALE SLICE! Però a partir del quilometre 30 ja vaig començar a agafar bon ritme... la bicicleta no baixava dels 34km/h! A més a més... a la segona volta...tornant de Mataró direcció cap a Calella... hi havia trams plans...que superava els 60km/h.
 ::::::::::::vaig superar a molts PRO en aquest tram ciclista:::::::::::::::::::::::::::::::::::
Transició Voladora i a CóRRER: arribo tiro el casc, agafo un gel , mitjons , bambes gorra, i fora!

Miró el rellotge... portava 3h clavades!anava molt bé de temps! I vaig començar bastant tranquil la carrera a peu... a uns 4’30’’ per adaptar una miqueta la musculatura del cos per realitzar una bona mitja i a més a més quedaven 21km ...amb un SOL ... massa RESPLENDENT!

A tots els avituallaments, 2 ampolles d’aigua! Una pel cap, i l’altre per veure.!!! Als últims 7km em vaig prendre un gel... i vinga! Cap a la meta! :P

4h33’!!!!!!!! Gran marca!!!!!!

Miro classificació provisional...veig que he quedat 4rt... i decideixo marxar cap a casa..

L’endemà... mirant la classificació...definitiva...veig que.. havia quedat

3R DEL MEU GRUP D’EDAT A LA HALF CHALLENGE BARCELONA-MARESME! 











domingo, 20 de mayo de 2012

JA TOCA!


BONES!

Porto més de 3 setmanes sense actualitzar... i crec que ja toca!!

Dons si! Aquest any ja he començat la temporada amb molt bones sensacions i encara em falta saber fins a on pot arribar el meu cos aquest any! Perquè...encara no ho em donat tot! Estem a mig GAS! Ajaj

A la B de Banyoles 4rt del meu grup d’edat amb un temps de 3h55 min 1500m nedant 80km en bici i 20km corre’ns!

L’aigua estava extremadament FREDA! A una temperatura de 13,9º des del meu punt de vista...  etern: el tram de l’aigua...
Una transició ràpida amb un Sol que començava a picar bastant.

El tram de la bici, va ser molt ràpid! Amb una mitja per sobre dels 35km/h on... la veritat...la gent anava a full tot el rato! Com si fos un olímpic... i també alguns que els agradava molt xupar roda... quan en la llarga distància esta totalment prohibit. Alguns ja van rebre les sancions corresponents.

Finalment el tram de córrer. Va ser un test de les meves capacitats. Vaig començar a 4’30’’ el km els 4 primers km. Acabant a 3’50’’ amb un aire lleuger i fresc,,,

AL final, un molt bon temps per començar la temporada. I molt content.

També vaig estar fent una mica de broma en una piscina “Friki” que hi havia.







La següent setmana vaig fer la Triatló sprint de Sitges! Uf.. allò si que em va cansar,,, pero m’ho vaig passar de meravella!!!!!!!!!!!    









Pròxima setmana,,, HALF CHALLENGE CALELLA!


jueves, 19 de abril de 2012

TRAJECTÒRIA a 9 dies!

A 9 dies de començar temporada... 









Ara si que ja quasi estem apunt! encara que la primera competició que realitzaré, no serà cap dels objectius principals d'aquest any! per tant, serà un superentreno de Qualitat !

A dia d'avui, la bici ja està al Taller d'un dels Meus nous Patrocinadors V.B.SPORTS, on realitzaran la nova obertura d'una botiga de TRIATLÓ en breu! 

Últims detallets mecànics a una setmana vista de la temporada! ELs detallets fisiològics... no se com estaran! 

Per això per motivar-me una mica més he volgut recordar la meva trajectòria esportiva fins ara! i poder superar amb èxit tots els objectius marcats per aquest any!! Per el moment,,, els petits objectius s'han anat complint! :P


 Subcampió Nacional de Catalunya de Duatló de Muntanya 2010

3r Classificat al Campionat d’Espanya de Triatló de Llarga Distància 2010

3r Classificat a les Id Triathlon Word Series 2010

5è Classificat al Campionat d’Espanya de Mitja Distància 2011

7è Classificat al Campionat d’Europa de Triatló de Llarga Distancia 2011

3r Classificat a la Sailfish Half triathlon Berga 2011



SALUT!! 


I desitjo de tot cor que el GRUP V.B. SPORTS pugui realitzar i complir el seu gran somni! 

Ser UNA BOTIGA IMPORTANT CONEGUDA ARREU DE CATALUNYA! 







miércoles, 11 de abril de 2012

A 15 DIES!



Per fi, tornem a la Rutina!  2 setmanes de Regeneració després de la Marató de Barcelona ¡ i ara... Tornem-hi! Setmana de Càrrega!


Cap de Creus : Cala Montjoi


Durant aquestes dos setmanes, he començat a plantejar-me noves coses de la vida..i el que ara mateix tinc més clar... és la Temporada de TRIATLÓ que comença d’aquí 3 setmanes ( en el meu cas).

Ja he tastat l’aigua del mar nedan, i encara està una mica freda! Ajja i ja he tornat a començar a córrer amb un mínim de condicions.. ja que la marató em va deixar una mica tocadet i angustiat.

Ara mateix... a la vista tinc la B de Banyoles, una de les poques competicions de l’any que podré compartir amb les meves grans amistats d’aquest món i del Club, i el retrobament d’algunes persones que viuen molt lluny del meu poble.. que sincerament ja tinc ganes de trobar-me.

Setmana Santa havia de ser per fer entrenos de qualitat a l’alta muntanya... però... amb la NEU i la PLUJA que queia, només vaig poder tocar sèriament la natació i el córrer.

Ara re...acabar de triar la CABRA! Que estic entre la Cannondale Slice o la BH AERO....


APA! SALUT! I fins la nova actualització! On presentaré el meu principal Espònsor i uns que s’han afegit a la meva aventura d’aquest any!








martes, 27 de marzo de 2012

Marató de Barcelona 2012


Primera Marató acabada!

Doncs si!! Ara ja se que és una Marató! amb Sensacións increíbles!



Sopar de la nit anterior.

-         PIZZA DE FORMATGE AMB PERNIL DOLÇ
-         Brownie
-         XUPITO de frangelico! Ajaj


Només havent dormit 5 hores..agafo la moto i cap a Barcelona amb  el Manel Becerro. Molts nervis abans de començar la carrera.. amb moltíssima gent...d’una manera molt exagerada...

Sempre recordaré el tret de sortida ... amb molts paperets volant...


i amb la música de Freddie 


Mercury/Montserrat Caballé  dels Jocs olimpics de Barcelona del 92..



Després del Tret de sortida...comença la carrera...vaig mantenir un ritme de carrera molt lleuger...als primers quilometres, anava tant concentrat que de tots els monuments importants de Barcelona només vaig veure el camp nou, la Torre Agbar... i...ColoN!

La primera Mitja marató... la vaig realitzar amb 1h 27min... molt relaxat, i sense apretar gens el ritme la veritat, anava de passeig...  a partir del quilòmetre 30, una miqueta fatigat muscularment. Però encara podia mantenir més o menys un ritme de 4:10 el km! Això si...

Finalment... Vaig descobrir la Màgia d’una Marató.. alguns diuen que son els 12 km últims.. Jo diré que son els 2 últims quilometres..sobretot a la de Barcelona.. COLON... fins a Plaça Espanya...pujada...progressiva...horrorosa... on veies molta gent caminant...gent pels terres... enfonsada...i gent que lluitava per creuar la línea de meta..

I si...al final..enmig d’un munt de gent animant-te i uns 50 metres...interminables per creuar la meta.. VAIG REALITZAR LA MEVA PRIMERA MARATÓ!

En un temps de 3 HORES 3 SEGONS!

Molt content... i aquests 3 segons..per no fer sub 3h... me la “suden”!

SÓC TRIATLETA! I FER UNA MARATÓ A AQUEST RITME...PER MI HA SIGUT UN SOMNI!

( que no tardaré en millorar..) ajaj

SALUT!
Pròxima parada... B de BANYOLES!





Cançó inspirant.. pèls de punta..



martes, 20 de marzo de 2012

Compte enrere per la Marató de Barcelona!



Dons si! Després de 2 setmanes de càrrega ja la tenim aquí!

La Marató de Barcelona!! La meva primera Marató, amb la intenció de baixar de les 3h!

Serà tot un repte... complir el temps!

He passat 2 setmanes molt dures...entrenant quasi sense descans...amb molt de volum , bastant-te intensitat i a més a més alguna transició. Vull destacar en Gerard Martí ( Corredor d’Ultra Distància Trail) i el distingit SABATA ( ciclista)  dels Metal Bikers:  

- Unes màquines! Espero poder-me retrobar amb ells en algun entreno! :D



Una marató és: 30 km de entreno fort i una carrera 12km! Juntes! Per tant... des del meu punt de vista s’intentarà no embalar-se massa al principi i mantenir un ritme entre 4’/4’15’’ al km per poder complir l’objectiu.

M’agradaria explicar les estratègies que faré per poder superar-la...Però...XD encara no me la he estudiat!

Suposo que aquesta setmana penjaré l’estudi de com me la plantejaré! I de com la duré a terme!!

Aquesta setmana... SETMANA DE COMPETICIÓ!!!!!!!!







SALUT!!! I ENTRENO!