Albert Sardà Gimeno

Albert Sardà Gimeno
Sarda.triatleta@gmail.com

martes, 1 de enero de 2013

WELCOME 2013

A. Sardà 

My name is Albert Sardà Gimeno and I was born in July 1988, in Vilafranca del Penedès.

My sportive career started 4 years ago, when I began studying and training 2 intensive years at Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès, Barcelona. There I met both what the real sport is and, in addition, great figures in this sort of sport such as Albert Parreño, classmate of mine.

Nowadays I live in Lavern Subirats (Alt Penedès), Barcelona, where I can enjoy myself doing the sport I like most, in full nature and small limits. Nowadays, since three years ago, I am into this world, and I have got lots of experience in this area: from mountain duatlons, walking races, Triathlons…. Therefore, in the current season and the following one I will make the most of myself in order to accomplish my aims as a Long Distance Triathlete.

I have already participated in a wide range of Championships of both Medium and Long Distance, in Spain: Long Distance Spanish Championship 2010, in Ibiza (Classified in 3rd position in my age group range), Medium Distance Spanish Championship 2011, in Vitòria (Classified in 6th position).

Up to now, I would like to highlight that in 2011 I participated at the Long Distance Triathlon Championship, in Tampere (Finland) where I was classified in 7th position of mu age group range. 

Thanks to the experience and the career in Club Natació Vilafranca, I’ve been recognised for two whole years and awarded for Sportive Merits in Vilafranca del Penedès, Barcelona.

Nowadays, besides studying, I am working in two different gyms (Complex Aquàtic and Grangela Fitness Club) as a Fitness and Spinning instructor.






























viernes, 21 de diciembre de 2012

Dies d'organització




Plantejant els principals objectius del 2013. Properament ho penjaré al blog!





Perquè us motiveu una miqueta...us deixo amb La carta de valors de «Summits of my life» del Kilian Jornet.





------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

LA CARTA DE VALORS

1. Ningú ens va dir què érem. Ningú ens va dir que hi anéssim. Ningú ens va dir que seria fàcil. Algú va dir que som els nostres somnis. Que si no somiem, estem morts.

Lluitarem pels nostres somnis, seguirem les nostres passions, perquè creiem que el sentit de la vida rau a no seguir el camí de ningú. El sentit és traçar el nostre camí cap al que estimem. I malgrat les dificultats, aprendrem a cada caiguda per poder continuar.

2. Els nostres passos segueixen l’instint que ens porta cap allò desconegut.

Prendre riscos no és apostar, és evolucionar, és canviar la persona que som. Ser lliure és ser nosaltres mateixos, no seguir ningú, és prendre les nostres decisions. És escollir. Escollir formar una família, escollir fer un cim, escollir una feina. A la muntanya, nosaltres som els que fem la nostra traça, els que decidim si baixem una canal o no la baixem, si fem un cim o en fem un altre. A vegades l’encertem i a vegades no, però nosaltres obrim la nostra traça en un lloc on no hi ha camins.

3. No mirem els obstacles que hem superat, sinó els que tenim al davant.

Hem d’aprendre del passat, sense viure-hi, agafar experiència del que hem viscut i el respecte i la por per poder construir un futur sòlid. El passat no és la vida que ens fa viure. El que fem avui no ha de ser un crèdit per assegurar el demà. Viurem cada instant del present mirant el que tenim davant nostre.

4. No es tracta de ser els més ràpids, els més forts o els més grans. Es tracta de ser nosaltres mateixos.

«Fins a quin punt les dificultats extremes justifiquen mitjans extrems?», es demanava Walter Bonnati. L’home ha demostrat que amb la tecnologia és capaç de construir el que es proposi. Però té cap sentit, això? Hem d’aprendre a viure amb menys, amb el que necessitem per poder ser el més humans possible, el màxim d’adaptats al medi, a la natura. La nostra força són els nostres peus, les nostres cames i el nostre cos, la nostra ment.

5. No som corredors, alpinistes o esquiadors... ni tan sols esportistes... som persones.

Les emocions compartides no sumen, multipliquen. Un cim no és un punt geogràfic, una data i un crono. Un cim són records, emocions emmagatzemades dins nostre; són les persones que ens acompanyaven o ens esperaven a baix. Nosaltres mateixos som totes les persones que estimem i admirem, que ens acompanyen quan no són presents.

6. No estem segurs de si ho aconseguirem, però estem convençuts que conquerirem la felicitat.

Fracassar és no intentar-ho. Fracassar és no gaudir de cada pas del camí, fracassar és no sentir. Hi haurà cops de puny, hi haurà dolor i objectius que quedaran lluny, però en cap cas podem fracassar si el camí és ple encara que no aconseguim el cim.

7. Amb simplicitat.

Anirem a la muntanya sense intermediaris, sense assistència, sense ajudes externes, amb humilitat, sense voler ser superiors a la muntanya, perquè sabem que és molt més forta, i anirem fins a on ens deixi anar. Aprendrem a conviure amb el món real, el de les roques, les plantes i el gel; el que hi ha sota el ciment. El que hi havia abans que nosaltres i que hi serà quan ens n’anem.

8. En silenci. 

Farem que les nostres passes no es notin, seguint un camí ecològic, sense deixar res més que les nostres petjades, que el vent esborrarà. La vida autèntica és la que portem a dins nostre, i és en el silenci que ens podem explorar a nosaltres mateixos.

9. Amb responsabilitat.

Perquè a la muntanya no hi ha una mà per ajudar-nos quan estem en perill, no podem abandonar el camí perquè no hi ha camí, però tampoc hi ha ningú per felicitar-nos quan aconseguim el que ens proposàvem. Perquè la muntanya és lluny de la hipocresia, perquè la muntanya és sincera. Som responsables de totes les nostres accions, surtin bé o malament.

10. Què busquem? Potser viure?

Quin és l’objectiu final de tota empresa, de tota aventura, de la vida? És aconseguir objectius o caminar cap a ells? És atrapar l’horitzó o descobrir els paisatges que travessem caminant? La vida és la medalla de l’arribada o les emocions i sentiments que hem emmagatzemat a dins nostre? Som homes forjats en somnis, emocions i sentiments.

Kilian Jornet, desembre de 2012



lunes, 12 de noviembre de 2012

FI DE TEMPORADA i PLANTEJAMENTS 2013!

Ja vaig per la segona setmana de descans! I des de la Challenge no havia actualitzat.

Bé, comencem!

Fa una setmana que es va celebrar una de les curses personals més importants de l’any! La CURSA DE LES CAVES! Una cursa de 5 i de 10km que recorre molts dels indrets i racons on vaig viure la meva infància... a LAVERN SUBIRATS! Una cursa d’àmbit popular entorn les vinyes, caves i cellers de Subirats a Lavern; on vaig obtenir un resultat de 13è de la general i 1r local, amb un temps de 38’22’’! Gens malament per a un triatleta de llarga distancia!
Albert Sardà 1r Local 2012 a la Cursa de les Caves

I ara m’han tocat 15 dies de “descans”, és a dir, fer el que m’agrada més… entrenar per desconnectar! Sense mirar ni temps…, ni metres..., ni quilòmetres..., ni mitges... ni música!!, mentre gaudeixo de la naturalesa i de l’entorn on visc, que cada dia m’agrada més! L’ALT PENEDÈS, entre vinyes..., turons... i muntanyes; i observo els colors de la tardor… al capvespre..
Ja puc anunciar…que m’he apuntat al Campionat d’Europa de mitja distància! A Calella! Petit objectiu.. comparat amb els que m’estic pensant ara mateix, que no sé si els podré complir... tot i que ganes no en falten! VOLER ÉS PODER! :P




us deixo amb un parell de vídeos!












Paraula... Actualitzaré més sovint! jaja

jueves, 11 de octubre de 2012

Challenge Barcelona Maresme



El lavernenc Albert Sardà Gimeno, del Club Natació Vilafranca, queda 4rt del seu grup d’edat en la Campionat d’Espanya absolut de triatló de llarga distància Challenge Barcelona Maresme amb un temps de 10 hores i 39 minuts. Els participants a la competició, celebrada a Calella el 30 de setembre, van nedar 3.800m, van fer 180 km en bicicleta i van córrer 42,2km. Amb aquesta marca, Sardà ha aconseguit classificar-se per al Campionat de llarga distància de 2013.



Ara sí! Crònica de la Challenge Barcelona Maresme!

El passat 30 de setembre es va celebrar a Calella el Campionat d’Espanya absolut de triatló de llarga distància que consisteix en 3.800m nedant, 180km en bicicleta i 42,2 km corrent.

El dia abans de la competició vaig anar cap a Calella a recollir els dorsals. El dia era plujós i la conducció lenta. A la tarda vaig deixar el material a boxes i vaig passejar-me amb el meu patrocinador de nutrició  per tota l’expo  i finalment vaig enfilar camí cap a l’hotel per sopar i anar a dormir.

Juan Antonio Patrocinador Oficial de Nutrició 2012 d'Albert Sardà el dia avanç de la competició






6 del matí i tothom a terra! Després de mesos de preparació, havia arribat una de les competicions marcades en vermell en el calendari. Un bon esmorzar no podia faltar. Començava a clarejar i vaig dirigir-me als boxes per deixar la bicicleta. Tot seguit cap a la zona de transició, per fer els últims preparatius.

La meva sortida era a les 8.45. Tot i ser conscient que era la primera IRONMAN que feia i no sabria com reaccionaria el meu cos no estava gens nerviós. Calculava fer-lo en una mica més de 10 hores si tot anava com havia d’anar. Em vaig dir un “ENDAVANT!” i em vaig llençar a l’aigua.

El tram de natació va ser rapidet malgrat trobar-me el mar una mica remogut. Les tempestes del dia anterior es feien notar. Vaig finalitzar els 3800m en 1h 10’! Una marca prou bona si tenim en compte que no ha estat el meu fort durant la temporada.

Sortint del tram de natació ( 3800m)

El segon tram de la prova començava i seria un faria ús de la meva Cannondale Slice. 180km a molt bon ritme. No vaig fer ús de hodòmetre, em regia per les meves sensacions. Sobre de la bici vaig molt però només em vaig poder menjar una barreta i mitja i un gel . No vaig calcular bé el temps i vaig menjar massa poc! Després de comprovar els temps em vaig adonar que podia haver anat molt més ràpid. Semblava que m’ho hagués pres com una sortideta de les que faig pel Penedès de 60-70km. Tot i així crec que ho vaig fer prou bé amb un temps de 5h 15’.

Sortint de Calella a tota velocitat cap a Masnou 180km per endavant.


Vaig entrar a boxes per deixar la bici. No havia menjat gairebé res així que vaig decidir-me a menjar un entrepà abans d’iniciar la marató. Allò em va fer recuperar forces i encarar l’últim tram de la competició amb ànims i energia. Em sentia genial!


Vaig fer la marató per objectius. Primer em vaig centrar en fer la primera mitja marató tranquil però sense parar. Dit i fet! Però un petit incident va fer que trenqués el ritme. Se’m va trencar el mallot per la zona dels abductors i el fregament de les cames em va fer ferida. Vaig haver de parar per intentar col·locar-me’l de la forma més còmode possible. Primer vaig mirar de pujar-me’l, després de baixar-me’l... Pe`ro només vaig aconseguir que se’m va trenqués per un altre lloc. M’estava posant nerviós i intentava de les mil i una maneres arreglar-ho ràpid i no perdre temps. Finalment vaig posar-me’l de tal forma que podia continuar corrent encara que no vaig poder millorar el ritme.

Quan em vaig adonar que quedaven 12 km vaig començar a pujar el ritme. Vaig acabar la marató corrent a 4min/km! En creuar la meta em com una rosa, tenia la sensació que podria haver continuat competint 10 hores més.

Un cop finalitzada la prova puc dir que vaig a la Challenge Barcelona Maresme vaig aconseguir els meus dos objectius:

-         Arribar a ser 4rt classificat del meu grup d’edat al Campionat d’Espanya absolut de triatló de llarga distància amb un temps de 10h 39min.
-         Classificar-me pels Campionats europeus de llarga distància del 2013.

A partir d’ara hi haurà bastants canvis en el meu futur com a triatleta. Canvis que espero que siguin bons! 

Per acabar la temporada queda la triatló Sprint de Vilanova on el meu objectiu és plantejar-me uns objectius no gaire agosarats. Després començaré a entrenar-me per circuits de muntanya i BBT.


Disfrutant de la primera mitja marató



Arribant a la meta en 10h39'





Gràcies al teu suport! Aquesta foto és per guardar-la per sempre!  Gràcies! :)



viernes, 21 de septiembre de 2012

A 1 SETMANA i 1 DIA PER CALELLA


El meu primer Ironman...

S'acosten dies de reflexió...




El tren de la nostra vida....


La vida no es mes que un viatger en tren, atapeït d'estacions de aturades, esquitxat d'accidents, de bones sorpreses i profundes tristeses. En néixer pugem en aquest tren i coneixem les primeres persones que determinaran la nostra existència, com son els nostres pares, avis i familiars.... Creiem que totes les persones que ens estimen, perquè ens estimen, Estaran semp
re amb nosaltres en aquest viatge. La veritat però, es una altra.... EN alguna estació, pares i avis potser ens deixaran orfes del seu afecte i companyia insubstituïble .I vindran molts altres companys de viatge, com son els nostres amics i els nostres meravellosos amors, o coneguts . Alguns d'aquets viatgers el trajecte serà curt, com de passeig ràpid.. amb altres sentirem tristesa, amb altres trobarem ajuda perquè estaran sempre disposats a oferir-nos la seva mà i temps en èpoques difícils.


En funció de la intensitat de la nostra relació, uns ens deixaran enyorança permanent d'altres ni tan sols un record. I amb uns pocs sentirem que el fet d'acomiadar-se perquè el rumb de la vida requereix un altre tren que va en una altra direcció fa mal. TOT AIXÓ NO IMPORTA!

El viatge de la vida es fa d'aquesta manera; Sentint desafiaments, somnis, fantasies, esperes i comiats.... però mai retorns. Llavors, fem aquest viatge de la millor manera possible. Tractem de relacionar-nos be amb tots els passatgers, buscant en cadascú el millor. Recordem sempre que en algun moment del trajecte ells podran titubejar i haurem de saber comprendre'ls, per que nosaltres també titubejarem....
El gran misteri, però es que no sabrem mai en quina estació baixarem, molt menys on baixaran els nostres companys. Ni tan sols aquells que han estat asseguts al seient del costat.
Fem el que sigui perquè la nostra estada en aquest tren de la vida sigui tranqui-la, que hagi valgut la pena. Fem el que sigui perquè quant arribi el moment de desembarcar, el nostre seient buit deixi enyorança i records bufons als viatgers que estan i ens fan costat quant els hem necessitat.


:) va per tu..


SAlut...I tirarem endavant..COM SEMPRE! i  nova etapa! 

martes, 4 de septiembre de 2012

Microcicle de Càrrega a 3 setmanes pel debut IM !


Seguim amb més Microcicles de Càrrega!

A 26 dies del meu primer Ironman.

Podríem dir que m’he pres uns dies de reflexió per començar a mentalitzar-me...i a més a més tornar a agafar motivació per dur a terme aquesta gran fita.

Aquest cap de setmana passat vaig fer la Triatló Olímpica de Banyoles, i la veritat...el món del triatló s’està massificant massa...sobretot en les distàncies curtes. Suposo que per això el meu camí en aquest món s’ha anat decantant més per la llarga distància.

Adjunto els entrenos de 3 setmanes abans de La Challenge Barcelona –Maresme:

MICROCICLE DE C ARGA DEL 3 AL 9:
Dill 3 i Dim 4: Descans total, estiraments
Dic 5: Natació
0.8 200 cr/cs/br/cr
0.8 4x200 peus crol forts
0.4 4x100 series de 100 respirant c 5 a 7 braça
1.6 2x800 pales / crol a tope r 2’
0.4 suaus
-------
4.000 m T
Dij 6: cc 2h x muntanya
Div 7: bici 80 a fondo
Diss 8: Bici 180-200 però de tranqui
Dium 9: 30 Km a peu, plans pero a ritme 4’





SALUT I ENTRENO!



domingo, 19 de agosto de 2012

MICROCICLE DE CARGA, a treure’m l’espina!


A 6 setmanes pel Campionat d’Espanya de Llarga Distància!



A la vista  l’últim objectiu de l’any! m’estrenaré en distància Ironman 3800m Nedan 180km Bicicleta i 42 km corrent! Amb més de 1500 participants, intentarem entrar al podi com una fiera!

El Mundial em va deixar molt tocat físicament i psicològicament per culpa de l’estat en que el vaig realitzar, tot i que n’estic molt orgullós i gràcies a la gent que m’ha recolzant. Intentarem acabar a tope la temporada. Ara tornant a recuperar les forces i poc a poc recuperant el nivell.



Doncs si! Ja he començat a fer molt de volum ... i aquest “pesa a les cames”... i més amb aquesta calor! LA setmana que bé me la pendre molt més seriosa que aquesta! ja que començo vacancetes d'una de les feines on treballo a l'estiu!


Exemple del entreno de la setmana passada tot i que jo m’ho he anat montant com he pogut i escoltant les sensacions del cos.

MICROCICLE DE CARGA del 13/8 al 19/8:

Dill 13/8: cc 1h 45’ a 2h

Dim 14/8: natacio 2.0 crol
2.0 pales
T 4000m

Dic 15/8: bici cabra: 20’ suaus 2x(202 80%/5’ 70%/15’ 85%/5’ 70%/10’90%) + 30’ suaus

Dij 16/8: 2h bici suau + 15-20 Km a peu a 4’15’’-4’20’’

Div 17/8: Sessió d’estiraments mínim 45’

Diss 18/8: Bici a ritme 180 Km a 200 Km

Dium 19/8: Natació a mar 3000m */- + 1h 30’ cc