T’has plantejat mai fer-te un estudi biomecànic específic?

T’has plantejat mai fer-te un estudi biomecànic específic?

Te'l recomano!

Tot allò que contribueix al rendiment i a la salut del ciclista ho podem atribuir a la seva adaptació i al seu posicionament.

Mitjançant diferents estudis aplicats a l’ evolució tecnològica que s’ha realitzat en aquest camp, aquests últims anys, ha fet que totes les modificacions i les mesures de les bicicletes estiguéssin més adaptades a la màquina humana. 

Gràcies a això, amb estudis biomecànics específics, podem aconseguir que ens col•loquem millor sobre la bici, ens sentim més còmodes a l'hora de realitzar l’esforç, reduir el risc de patir molèsties i a més a més a llarg termini evitar alguna lesió. Per si això no fos poc, també obtindrem un augment del rendiment.

Per tant, l’objectiu d’un estudi biomecànic és triple: reduir el risc de lesions, augmentar el rendiment i estar més còmodes sobre la bicicleta.

 A BIOBIKE’SALUT ho vaig poder comprovar, després de poder veure el rendiment que obtenia en cada pedalada i els diferents moviments ineficaços que feia i els mals vicis. Així doncs,realitzant unes petites modificacions a la bicicleta i aprenent a corregir els moviments erronis que realitzava en cada pedalada,vam aconseguir el que ens haviem proposat, Poder entrenar/competir estalviant molta més energia i augmentar-ne molt més el rendiment, en cada moment.

BIOBIKE’SALUT Gràcies.

Aquest any estarem a tope!

Fi de Pretemporada 2015

Abans de començar temporada 2015 a tope, citaré algunes competicions i amb algún podi que he realitzat durant tota aquesta pretemporada i així aprofito per actualitzar el blog, ja que fa molt que no l'actualitzo:

2n Classificat de la general a la Cursa Trail l’Arboç de 14km! Inesperat!

#Duatlóbanyoles #VBSPORTS #Fasttriatlon #Vic

Per despedir el 2014: Primer de la general a la Sant Silvestre de Gelida! Bona cursa que s'ha fet curta! Amb la companyia del senyor Jordi Soler.. que tot i entrenar poc està a tope!!!

Que tots tingueu una bona entrada al 2015! Salut i felicitat! ‪#‎vbsports‬‪#‎córrer‬ ‪#‎gas‬

Un any mogudet..

Eis! Ja tocava actualitzar una miqueta el blog... que des del febrer que no ho feia! Bé, començarem amb la temporada de triatló que he fet aquest any que crec que ja dono per finalitzada. Aquest any la temporada de triatló ha estat molt improvisada i viscuda al dia a dia, ja que estava pendent d’una operació: Treure'm la placa trencada que tinc al dit. Després d'estar tota una temporada sense poder competir, a l'abril vaig poder realitzar la primera prova: Triatló doble Olímpic de Terres de l’Ebre; molt bones sensacions, per ser la primera de la temporada...la sensació de tornar a competir en la meva modalitat ... em va alliberar molt profundament.

L'Ironman 70.3 va ser la prova següent, allí vaig pillar una gran “pajara” a la carrera a peu, i a la meta em va haver d'agafar l'ambulància.. XD una bona experiència... Probablement, el fet de sopar malament, i no menjar durant la carrera va ser la causa de tot... I a partir d’aquest moment, la cosa va canviar substancialment: Vaig arriscar-me i vaig provar els triatlons de muntanya, ni més ni menys, em vaig entrenar pel Campionat d’Espanya d’aquesta modalitat, on vaig quedar 1r classificat de la categoria G.E. 25-29 i la veritat… encara no m’ho crec. Els triatletes, o la gran majoria, son uns "patates" a la muntanya... però tant, perquè jo quedi 1r a la primera cursa que faig...? ho deixo aquí.

A partir d'aleshores, em vaig animar bastant. I vaig entrar en llista d'Èlit per poder participar en el Campionat del Món de Triatló Cross, a Zittau, Alemania. Aquesta prova és va realitzar al Parc Nacional de Zittau, i va consistir en: nedar 1.500m, BTT durant 40km i, finalment, córrer per muntanya, 10km. Puc assegurar, que vaig patir molt més que realitzant un IRONMAN..., i les grans dificultats climatològiques també van ser bastant extremes: fang per tot arreu i pluja. A més, competia amb les línies d'Èlit de tot el món... em van fer exprimir tota la energia que tenia. Patint, vaig aconseguir una 58a posició i, el millor , viure una gran experiència.

Em costa molt actualitzar.. el blog!!

podeu seguir-me més al dia a dia a: 

https://www.facebook.com/albertsardagimeno?ref=hl

Gràcies a tots !

10k Vilafranca, Fi de cicle? nova Etapa?

Fa bastant que no actualitzo però he tingut bastant de temps per pensar.

La última actualització abans de tenir l’accident, va ser els 10k de Vilafranca del Penedès.

I avui després de 15 dies de la cursa faré una petita crònica.

Cada any m’impressiona més la cursa dels 10k de Vilafranca, una gent i una organització immillorables. 100% recomanable per a la gent que s’inicia en aquest món, i també per a la gent que busca marca.

No sabia exactament com estaria físicament per aquesta cursa i vaig decidir fer una cursa “intel·ligent”, ja que el meu volum d’entrenament era escàs, però lo fet era de qualitat.

Vaig seguir tots els consells que em va dir el meu estimat amic Fran Paton. Una màquina atlètica personificada del Club Fondistes Penedès.

Va ser molt divertit! Vaig gaudir com un nen. Passant pel km 5 amb un temps de 17’21’’. I amb les cames fresques fresques.

Des d’aquell moment, vaig decidir controlar una miqueta el ritme, saludant a la gent que cridava el meu nom, i fent “postureo”  a la gent que em feia fotos ! :):)

Batent la meva millor marca personal sense buscar-la: 35’45” a un ritme de 3’35”/km

Els més interessant de tot, es que vaig acabar fresc com una rosa. I no vaig patir el que havia patit amb la anterior marca que havia fet. A veure si lo meu serà el córrer...

Ara començar a centrar-nos amb els triatlons de Llarga distància i amb l’esperança de que no em tornin a operar. I si ho han de fer, que ho facin !

Per últim, agraïr a tots els que heu estat al meu costat sempre. en tot moment. Ho tinc present. I repeteixo:

"Només un excés és recomanable en el món: l'excés de gratitud."

 

10k Vilafranca del Penedès 35'45''  

Gràcies a tots..
per il•lusionar-me i ajudar-me a tirar endavant.
Gràcies.

Inici de pretemporada? CURSA DE LES CAVES

Competint sense l’alta mèdica!

Segueixo entrenant  a la vista... per veure que passa…

Ja nedo, ja vaig en bicicleta de carretera… i ja puc córrer a un ritme acceptable..

OBJECTIU COMPLERT!

Poder participar a la 3ª edició de la Cursa de les Caves de Lavern Subirats va ser un gran luxe poder-hi participar amb tot el any que porto... ple d’operacions i de quietud.

GRAN CURSA!

Va ser molt divertit, des de bon mati: Relax, esmorzar, anar a buscar el dorsal,  hidratar-me, escalfar, estirar....

10:00 – INICI DE LA CURSA:

Nerviós des d’un bon principi ja que corria al poble i tothom tenia els ulls fixats en mi, no sabia el nivell que em trobaria, però tenia molt clar que no faria tant bon temps com l’any passat ( 38’14’’).

Al quilòmetre 2 els de davant ja estàvem col·locats al nostre ritme, en el meu cas anava a 3’45’’ tenint en compte que el terreny no és gens pla. I un grupet de 6 ja s’havien allunyat de la resta.

Primera volta molt ràpida en 18’ i pocs segons..  i aquí es quan vaig començar a sentir les cames de la cursa de la setmana anterior***, i vaig haver de afluixar el ritme, per sota de 4’/km.

Segona, anava dels 8 primers,  3 que anaven per davant meu van afluixar el ritme i els vaig atrapar obtenint la 5èna posició, que ja tenia assumida quan estava arribant a la meta. però a l’últim moment, un dels atletes que anava per davant meu, va equivocar-se de recorregut, i jo sense donar-me’n conta vaig arribar a meta amb un temps de 39’16’’.

RESULTAT:  4rt ABSOLUT i 1r de CATEGORIA!!!!

BON INICI DE TEMPORADA DE CÓRRER...

Ara a veure que passa amb el dit..

VISITA DEL METGE...26 de Novembre... ja us informaré..

Donar les gràcies al Jordi Munné pel seu suport incondicional aquests últims dies abans de la carrera

I també donar les gràcies a VBSPORTS i al JUAN ANTONIO ( distribuïdor independent d’Herbalife) per el seu suport en tot el meu procés de recuperació... que encara no s’ha acabat...  

 

*** Ja fa 10 dies que es va realitzar la Cursa solidaria país del cava on vaig poder gaudir  i retrobar-me en competició amb moltes amistats.

Aquesta carrera ampliada a 13’5 km és una carrera d’asfalt molt trenca cames i perfecte per preparar per tal de poder preparar comprovar com estava de forma física amb tot el que he passat.

Al final, aquesta cursa matadora... em va destrossar els bessons...però vaig aconseguir un dels reptes:

 córrer entre 3’55’’ /km sense haver de fer massa esforç i saber que la meva forma física em permetia aguantar més rato aquell ritme.

Resultat: 16è Absolut.

Fi del túnel? - 6 mesos.

6 mesos. S’ha acabat?

Simplement el que estic veient és que a poc a poc... ja puc tornar a la vida normal.

En 5 mesos m’han operat 5 cops en un mateix punt... el dit índex... i he m’he sentit veritablement dèbil tant de ment com físicament apart d’alts i baixos.

Segurament he perdut molt... parlant esportivament...

Però quan torni al món de l’esport de competició tornaré molt més fort de ment i sabré afrontar les noves situacions i no em rendiré. Ja he començat a marcar el calendari de la temporada que be.

Evers a la mà... ja tinc suficientment força per anar en bicicleta, correr i nedar. Tot i que estic experimentant unes noves sensacions. Sobretot a la natació...

Poc a poc..i bona lletra. Ara que em torno a aixecar...actualitzaré més sovint! :D

"sé tan fuerte que nadie pueda herirte, tan noble que nadie pueda ofenderte tan humilde que todos puedan admirarte y tan original que nadie pueda imitarte simplemente sé tú"

                                            22/9/2013 primer 10k de muntanya amb 46' 6è de la general Camicursa

Agrair a totes les persones que m’heu donat suport... que sou moltíssimes...

GRÀCIES.

I als meus patrocinadors i col·laboradors :

VBSPORTS ,  Juan Antonio ( Distribuïdor independent HERBALIFE), Jordi Munné i Jordi Ollé Recasens

79 dies de sang, suor i llàgrimes.

79 dies de sang, suor i llàgrimes.

Ara, ara començo a donar-me compte de les coses.

He estat apunt de perdre el dit índex,  vaig perdre temporalment la mobilitat d’una mà i m’han operat 4 cops (de moment). Més de 20 dies ingressat en total.

M’estic donant compte que aquest procés... lent....de recuperació m’està tornant molt més fort com a persona. I tenir una visió nova de les coses.

-         Segueix-ho esperant, i molta paciència.

El “rodillo” de la bicicleta està treien fum. Ja que és la única cosa que puc fer fins ara.

Després de setmanes d’exercicis amb la mà, per cert, molt dolorosos; ja he pogut començar a poder col·locar la mà sobre el manillar i els dits sobre el fre (sense poder apretar-lo).

Tot i que ja he intentat pujar a la bicicleta encara no em veig capaç de sortir al carrer.

-         Segueix-ho esperant, i molta paciència.

Ho tinc molt clar.

                   Tornaré molt més fort.

                                                  3 paraules.

                                                               -----Sang, Suor i Llàgrimes.---------

Avui fa 43 dies.

Avui fa 43 dies.

Avui fa 43 dies de l’accident.

El dia 1 d’Abril vaig tenir un mati molt complert després de 1 setmana d’entrenaments a l’alta muntanya.

A les 7:30am vaig agafar la bicicleta i vaig fer 3 horetes tranquil·leta acompanyat  dels germans Soler. I després 1h30’ de córrer, per practicar les transicions i agafar ritme per la carrera a peu, a un ritme de 4’/km amb el meu pare en bicicleta marcant-me el ritme.

Després amb la família i els amics, varem anar cap a Llinda (St. Sebastià dels Gorgs) a menjar un arròs popular.

A la tarda. Varem decidir anar a veure la COVA MISERACHS situada a Sant Pau d’Ordal. Una Cova Registrada per la Generalitat de Catalunya, on fins ara ( que jo sàpiga) hi anaven persones de totes les edats.

Descripció:

Es tracta d'un conjunt de galeries estructurades sobre diàclasis, llevat de la més inferior, la qual

aprofita un pla d'estratificació. Hi ha punts en que forma dos pisos superposats degut als blocs encastats a les parets.

Erem 8 persones, i la meva parella es va quedar a fora perquè no li molava massa el lloc. Eren uns 100m endins d’un forat estret, petit i fosc.

A l’inici de la cova començaves gatejant i t’anaves endinsant enmig de la foscor. Una mica claustrofòbic per la gent que ho és..

A hi havia petits descensos i petits llocs on havies de grimpar i també on havies d’esbrinar si el teu volum del cos podia passar per alguns trams.

Casi al final, de la cavitat hi havia una petita sala, on un petit rat penat estava dormin. Varem passar sense molestar-lo i  vem seguir cap a una petita saleta i al final del tram.

Aquí, un company va fer una foto des de un lloc elevat, llavors, jo, li vaig dir que baixes, que ja pujava jo i li feia una foto a ell.

Quan vaig començar a pujar. Una paret va cedir i vaig quedar completament enterrat menys el cap i una mà.

La sensació que vaig tenir en els pocs segons que anaven caient les pedres...va ser com si un nen de 3 anys m’anés clavant copets.

 No se si va ser per la adrenalina que va despendre el meu cos o pels crits o què.

Després. Un silenci Etern. Vaig obrir els ulls i em vaig trobar a terra.

No podia moure les cames.

Quan em van retirar totes les pedres de les cames i vaig poder moure-les...la meva atenció es va dedicar exclusivament a la mà.

El meu dit índex...estava relativament destrossat a la zona de la Falange proximal. En aquell moment pensava que només trencat. I no podia moure la mà per una altre ferida per la zona dels ossos metacarpians.

Missió: SORTIR DE LA COVA!

Estàvem al final. I jo...havia de sortir. Sort que érem 7, que les cames em responien. I sort que la sortida no es va enfonsar.

Poc a poc, vaig anar sortint. I les meves forces.. ja van desaparèixer.  Finalment em van portar al cotxe. I Cap a Urgències.

10K Vilafranca del Penedès 2013

Avui 27 de gener de 2013 s’ha celebrat la cursa de 10Km a Vilafranca del Penedès, una de les més planes i ràpides de tot Catalunya.

Per primer cop, la sortida s’ha fraccionat en tres calaixos, ja que hi havia 1600 participants. La cursa ha començat a les 11 del matí i he sortit amb el primer grup. Hi havia molts corredors d’arreu de Catalunya amb molt de nivell.

Pel que fa als primers dos-tres quilòmetres, he començat a bon ritme: 3’10’’/Km. A mesura que avançàvem, els grups de corredors s’han anat formant i, en el meu cas, m’he ajuntat amb un grup que anaven aproximadament a un ritme de 3’30’’/ Km; fins arribar al quilòmetre cinc amb un temps de 17’38’’. Al quilòmetre 7, he intentat mantenir un ritme (3’45’’/Km) fins finalitzar la cursa amb el meu millor temps: 36’06’’ a un ritme de 3'37''/km. Gens malament per a un triatleta de llarga distància.

Per acabar, m’agradaria donar les gràcies als meus patrocinadors: al Joan Antonio Giménez, per la seva col·laboració i assessorament nutricional; al Jordi Munné, pel seu tractament fisioterapèutic; a VBSPORTS pel seu suport; i al Manel Soler, pels seus entrenaments personals

Salut i Quilòmetres! Gas!!!

10K Vilafranca del Penedès 2013

                                    10K Vilafranca del Penedès 2013

Primera prova de nivell

Primera prova de nivell 2013

 Ara ja fa 10 dies que em vaig examinar per veure si la progressió de pretemporada estava donant els seus fruits, i si, a la Mitja Marató de Sitges vaig realitzar un temps de  1h21' a un ritme de 3'50''/km.

 El meu propòsit era fer entre 1h20’ -1h24’. Sense anar forçat.  Certament vaig complir aquest objectiu i obtenint la meva millor marca personal.

Properament publicaré els objectius més importants d’aquesta temporada i sembla que estarà plena de sorpreses  J i espero poder estrenar-me en triatlons de muntanya, que ja fa dos anys que ho intento ...però no hi ha manera!

Mitja Marató de Sitges 2013

WELCOME 2013

A. Sardà 

My name is Albert Sardà Gimeno and I was born in July 1988, in Vilafranca del Penedès.

My sportive career started 4 years ago, when I began studying and training 2 intensive years at Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès, Barcelona. There I met both what the real sport is and, in addition, great figures in this sort of sport such as Albert Parreño, classmate of mine.

Nowadays I live in Lavern Subirats (Alt Penedès), Barcelona, where I can enjoy myself doing the sport I like most, in full nature and small limits. Nowadays, since three years ago, I am into this world, and I have got lots of experience in this area: from mountain duatlons, walking races, Triathlons…. Therefore, in the current season and the following one I will make the most of myself in order to accomplish my aims as a Long Distance Triathlete.

I have already participated in a wide range of Championships of both Medium and Long Distance, in Spain: Long Distance Spanish Championship 2010, in Ibiza (Classified in 3rd position in my age group range), Medium Distance Spanish Championship 2011, in Vitòria (Classified in 6th position).

Up to now, I would like to highlight that in 2011 I participated at the Long Distance Triathlon Championship, in Tampere (Finland) where I was classified in 7th position of mu age group range. 

Thanks to the experience and the career in Club Natació Vilafranca, I’ve been recognised for two whole years and awarded for Sportive Merits in Vilafranca del Penedès, Barcelona.

Nowadays, besides studying, I am working in two different gyms (Complex Aquàtic and Grangela Fitness Club) as a Fitness and Spinning instructor.

Dies d'organització

Plantejant els principals objectius del 2013. Properament ho penjaré al blog!




Perquè us motiveu una miqueta...us deixo amb La carta de valors de «Summits of my life» del Kilian Jornet.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

LA CARTA DE VALORS

1. Ningú ens va dir què érem. Ningú ens va dir que hi anéssim. Ningú ens va dir que seria fàcil. Algú va dir que som els nostres somnis. Que si no somiem, estem morts.

Lluitarem pels nostres somnis, seguirem les nostres passions, perquè creiem que el sentit de la vida rau a no seguir el camí de ningú. El sentit és traçar el nostre camí cap al que estimem. I malgrat les dificultats, aprendrem a cada caiguda per poder continuar.

2. Els nostres passos segueixen l’instint que ens porta cap allò desconegut.

Prendre riscos no és apostar, és evolucionar, és canviar la persona que som. Ser lliure és ser nosaltres mateixos, no seguir ningú, és prendre les nostres decisions. És escollir. Escollir formar una família, escollir fer un cim, escollir una feina. A la muntanya, nosaltres som els que fem la nostra traça, els que decidim si baixem una canal o no la baixem, si fem un cim o en fem un altre. A vegades l’encertem i a vegades no, però nosaltres obrim la nostra traça en un lloc on no hi ha camins.

3. No mirem els obstacles que hem superat, sinó els que tenim al davant.

Hem d’aprendre del passat, sense viure-hi, agafar experiència del que hem viscut i el respecte i la por per poder construir un futur sòlid. El passat no és la vida que ens fa viure. El que fem avui no ha de ser un crèdit per assegurar el demà. Viurem cada instant del present mirant el que tenim davant nostre.

4. No es tracta de ser els més ràpids, els més forts o els més grans. Es tracta de ser nosaltres mateixos.

«Fins a quin punt les dificultats extremes justifiquen mitjans extrems?», es demanava Walter Bonnati. L’home ha demostrat que amb la tecnologia és capaç de construir el que es proposi. Però té cap sentit, això? Hem d’aprendre a viure amb menys, amb el que necessitem per poder ser el més humans possible, el màxim d’adaptats al medi, a la natura. La nostra força són els nostres peus, les nostres cames i el nostre cos, la nostra ment.

5. No som corredors, alpinistes o esquiadors... ni tan sols esportistes... som persones.

Les emocions compartides no sumen, multipliquen. Un cim no és un punt geogràfic, una data i un crono. Un cim són records, emocions emmagatzemades dins nostre; són les persones que ens acompanyaven o ens esperaven a baix. Nosaltres mateixos som totes les persones que estimem i admirem, que ens acompanyen quan no són presents.

6. No estem segurs de si ho aconseguirem, però estem convençuts que conquerirem la felicitat.

Fracassar és no intentar-ho. Fracassar és no gaudir de cada pas del camí, fracassar és no sentir. Hi haurà cops de puny, hi haurà dolor i objectius que quedaran lluny, però en cap cas podem fracassar si el camí és ple encara que no aconseguim el cim.

7. Amb simplicitat.

Anirem a la muntanya sense intermediaris, sense assistència, sense ajudes externes, amb humilitat, sense voler ser superiors a la muntanya, perquè sabem que és molt més forta, i anirem fins a on ens deixi anar. Aprendrem a conviure amb el món real, el de les roques, les plantes i el gel; el que hi ha sota el ciment. El que hi havia abans que nosaltres i que hi serà quan ens n’anem.

8. En silenci. 

Farem que les nostres passes no es notin, seguint un camí ecològic, sense deixar res més que les nostres petjades, que el vent esborrarà. La vida autèntica és la que portem a dins nostre, i és en el silenci que ens podem explorar a nosaltres mateixos.

9. Amb responsabilitat.

Perquè a la muntanya no hi ha una mà per ajudar-nos quan estem en perill, no podem abandonar el camí perquè no hi ha camí, però tampoc hi ha ningú per felicitar-nos quan aconseguim el que ens proposàvem. Perquè la muntanya és lluny de la hipocresia, perquè la muntanya és sincera. Som responsables de totes les nostres accions, surtin bé o malament.

10. Què busquem? Potser viure?

Quin és l’objectiu final de tota empresa, de tota aventura, de la vida? És aconseguir objectius o caminar cap a ells? És atrapar l’horitzó o descobrir els paisatges que travessem caminant? La vida és la medalla de l’arribada o les emocions i sentiments que hem emmagatzemat a dins nostre? Som homes forjats en somnis, emocions i sentiments.

Kilian Jornet, desembre de 2012

FI DE TEMPORADA i PLANTEJAMENTS 2013!

Ja vaig per la segona setmana de descans! I des de la Challenge no havia actualitzat.

Bé, comencem!

Fa una setmana que es va celebrar una de les curses personals més importants de l’any! La CURSA DE LES CAVES! Una cursa de 5 i de 10km que recorre molts dels indrets i racons on vaig viure la meva infància... a LAVERN SUBIRATS! Una cursa d’àmbit popular entorn les vinyes, caves i cellers de Subirats a Lavern; on vaig obtenir un resultat de 13è de la general i 1r local, amb un temps de 38’22’’! Gens malament per a un triatleta de llarga distancia!

Albert Sardà 1r Local 2012 a la Cursa de les Caves

I ara m’han tocat 15 dies de “descans”, és a dir, fer el que m’agrada més… entrenar per desconnectar! Sense mirar ni temps…, ni metres..., ni quilòmetres..., ni mitges... ni música!!, mentre gaudeixo de la naturalesa i de l’entorn on visc, que cada dia m’agrada més! L’ALT PENEDÈS, entre vinyes..., turons... i muntanyes; i observo els colors de la tardor… al capvespre..

Ja puc anunciar…que m’he apuntat al Campionat d’Europa de mitja distància! A Calella! Petit objectiu.. comparat amb els que m’estic pensant ara mateix, que no sé si els podré complir... tot i que ganes no en falten! VOLER ÉS PODER! :P

us deixo amb un parell de vídeos!

Paraula... Actualitzaré més sovint! jaja